Ignasi Tarazona i Blanch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIgnasi Tarazona i Blanch
Biografia
Naixement1854 Modifica el valor a Wikidata
Sedaví (Horta Sud) Modifica el valor a Wikidata
Mort1924 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Ignasi Tarazona i Blanch (Sedaví, 1854 - València, 1924) fou un astrònom valencià.

Catedràtic de cosmografia i física del Globus, i germà del també astrònom Antoni Tarazona i Blanch. Ignasi Tarazona s'havia doctorat en ciències exactes per la Universitat de València i sentia una enorme passió per l'astronomia, per la seva investigació i per la seva divulgació. El 1898 obtingué la càtedra de cosmografia i física del Globus de la Universitat de Barcelona. El 1906 tornà a terres valencianes per a prendre novament possessió d'una càtedra de cosmografía i física del Globus, aquest cop a la Universitat de València. El seu interès per la investigació astronòmica el dugué a fundar dos observatoris universitaris a les universitats de Barcelona (1905) i a la de València (1909). Aquest últim, l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València, encara està en actiu i l'observatori astronòmic universitari més antic d'Espanya. Per a Tarazona constituïa "un deure crear aquests observatoris, amb la finalitat de relacionar-se amb el progrés de l'ensenyament experimental". El doctor Tarazona establí un actiu intercanvi d'informació i treballs amb una ampla xarxa d'observatoris i institucions científiques espanyoles i estrangeres. A més, dugué a terme, una sèrie de feines d'índole docent i divulgadora, de gran interès.[1][2][3]

Referències[modifica]

  1. «Ignacio Tarazona» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 novembre 2021].
  2. Corell, Mavi «El germen astronómico de Ignacio Tarazona» (en castellà). El País [Madrid], 11-12-2005. ISSN: 1134-6582.
  3. Brotóns, Víctor Navarro «El cultivo de la astronomía fuera y dentro de la universidad, en la época de la restauración: los casos de José Joaquín Landerer e Ignacio Tarazona y Blanch». Aulas y Saberes. Servei de Publicacions, 2003, pàg. 251–262.