Vés al contingut

Illa Rei Jordi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Illa Waterloo)
Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla Rei Jordi
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 62° 02′ S, 58° 21′ O / 62.03°S,58.35°O / -62.03; -58.35
Territori reivindicat perArgentina Modifica el valor a Wikidata
CondominiRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
CapitalNone Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població300 Modifica el valor a Wikidata (0,26 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície1.150 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura25 (amplada) × 95 (longitud) km
Banyat peroceà Antàrtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud655 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altRose Peak (en) Tradueix (655 m) Modifica el valor a Wikidata

L'illa Rei Jordi o 25 de maig, coneguda pels russos com illa Waterloo, és la major de les Illes Shetland del Sud a l'Antàrtida. L'estret estret Fildes la separa de l'illa Nelson, al sud-oest.

Compta amb 3 grans badies: badia Fildes (Maxwell Bay), badia Almirallat i badia Rei Jordi. A l'extrem oest de l'illa es troba la península Fildes, on s'emplacen les bases Gran muralla, Escudero, Frei, Bellingshausen i Artigas. Més del 90% de la superfície és gel. Mesura 44 milles de llarg per 15 d'ample i la seva alçada màxima arriba als 655 m.[1]

Història

[modifica]

Va ser descoberta per l'explorador britànic William Smith a 1819. En 1821 11 homes del vaixell foquer Lord Melville van ser els primers a sobreviure a l'hivern antàrtic.

El 2 de setembre de 1819, el vaixell Sant Elm amb 644 homes i 74 canons, que formava part d'una esquadra espanyola per al Callao (Perú), es va dispersar del comboi de 4 vaixells, a causa del mal temps ia les avaries en el timó, tallamar i la verga més gran. Es va donar per desaparegut fins que les expedicions angleses del capità Robert Fildes (1820) i el navegant James Weddell (1822) van informar que havien trobat restes del vaixell així com ossos de foques a l'illa Rei Jordi.[2] Els nàufrags de l' Sant Elm van ser segurament els primers a descobrir i habitar l'illa encara que van morir-hi.

Bases antàrtiques

[modifica]

És l'illa que concentra la major quantitat de bases a l'Antàrtida. La major és la Base Frei (Xile), que inclou un important aeròdrom i el poblat civil de Vila Les estrelles. Altres bases són Escudero (Xile), Bellingshausen (Rússia), Gran Muralla (Xina), King Sejong (Corea del Sud), Jubany (Argentina), Arctowsky (Polònia), Machu Picchu (Perú), Artigas (Uruguai), i Comandant Ferraz (Brasil).

A prop de la base russa Bellingshausen es troba l'Església de la Santa Trinitat, l'església ortodoxa russa que més a prop està del pol Sud, i una de les poques estructures permanents de l'Antàrtida.

Fauna

[modifica]

A la fauna es compten: el pingüí Papua (Pygoscelis papua), el pingüí antàrtic (Pygoscelis antarctica), la foca de Weddell (Leptonychotes weddelli), la foca lleopard (Hydrurga leptonyx), l'elefant marí del sud (Mirounga lleonina).

Reclamacions territorials

[modifica]

L'Argentina inclou l'illa al Departament Antàrtida Argentina dins de la Província de Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud; per Xile forma part de la Comuna Antàrtica de la Província de l'Antàrtica Xilena dins de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, i per al Regne Unit integra el Territori Antàrtic Britànic. Les tres reclamacions estan suspeses en virtut del Tractat Antàrtic.

Nomenclatura dels països reclamants:

  • Argentina: illa 25 de maig
  • Xile: illa Rei Jordi
  • Regne Unit: King George Island

Referències

[modifica]