Infiltració de policies espanyols en moviments socials dels Països Catalans dels anys 2020
| |||
La infiltració de policies espanyols en moviments socials dels Països Catalans dels anys 2020 és una estratègia d'espionatge emprada per la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia espanyol sobre els moviments socials.
Context
[modifica]Aquesta estratègia es va dur a terme durant el govern de Pedro Sánchez i amb Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l'Interior. Aquest ho va justificar en una pregunta parlamentària assegurant que buscava informació d'«objectius singularitzats» perquè tenia «sospites fonamentades que poden estar relacionades amb il·lícits penals.» Va afegir que l'espionatge era secret segons la llei de secrets oficials del 16 de febrer del 1996 i que es duia a terme segons l'article 11 de la Llei orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Per a Marlaska, l'objectiu últim era «protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana».[1]
La llei de secrets oficials d'origen franquista serveix a l'estat espanyol per negar donar cap informació dels agents infiltrats, ni quants en té.[2]
Sis casos
[modifica]A setembre del 2023 es coneixien sis casos de policies que s'havien infiltrat en l'activisme independentista, antiracista, medioambiental i per la defensa del dret a l'habitatge de Barcelona, Girona, València i Madrid. Els quatre primers pertanyien a la 33a promoció del Cos Nacional de Policia (2019) de l’escola d’Àvila, on havien entrat l'11 de setembre del 2017,[3][4] i els dos darrers van ser d'altres promocions de la mateixa escola.
Tots ells tenen en comú que van ser actius en la vida social, no van renunciar a tenir un paper protagonista en les mobilitzacions i fins i tot van establir relacions afectives estables amb les persones que enganyaven per tal d'aconseguir informació.[5][6]
Els seus noms falsos eren Maria Perelló Amengual (àlies de Maria Isern Torres), Marc Hernàndez Pons (àlies d'Ignacio José Enseñat Guerra),[7] Daniel Hernàndez Pons (àlies de Daniel Hermoso Pérez)[8], Ramón Martínez Hernàndez (àlies de Ramón Muñoz Fernández),[9][10] Mavi L.F. (àlies de M.V.C.S.)[11] i Sergio Botana (àlies de Sergio G. A.).[12]
Reaccions
[modifica]Els reportatges sobre l'existència d'aquesta pràctica, publicada per Directa i Salto, van generar malestar mediàtic, social i polític. El Parlament de Catalunya va obrir una comissió d'investigació demanada per ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP. Els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis, Salt, Olot, Banyoles i Figueres, van demanar al Parlament crear aquesta comissió a través d'una moció.[13]
El mateix 2023 es va presentar una querella pel cas de l'infiltrat Daniel Hernández Pons, amb una denúncia per assetjament sexual. La Fiscalia i el jutjat d'instrucció no ho van voler investigar. El juliol del 2024 l'Audiència de Barcelona també va rebutjar investigar. Irídia i CGT van anunciar que recorrerien al Tribunal Suprem, sense descartar acudir a la justícia internacional.[14][15] El col·lectiu ACCIÓ Contra l'Espionatge d'Estat va opinar que no investigar aquests fets avalava la criminalització dels moviments socials i vulnerava els drets fonamentals.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Sallés, Quico. «Marlaska clasifica como secreta la actividad de los infiltrados en el independentismo» (en castellà). el Món, 12-02-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ «Així justifica l'Estat les infiltracions de policies al moviment independentista». Nació Digital, 14-07-2023. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ García, Gemma; Bou, David. «Marc, Dani i Ramón, una operació coordinada». Directa, 13-02-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ Carranco, Rebeca. «La expareja de una supuesta policía infiltrada en el independentismo gerundense: “Se ha aprovechado de nuestra humanidad convirtiéndola en nuestra amenaza”» (en castellà). El País, 14-07-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ Rodríguez, Jesús; García, Gemma; Bou, David. «Una policia s'infiltra tres anys en els moviments populars de Girona». Directa, 14-07-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ Vázquez, Míriam. «CUP, ERC y UP piden explicaciones a Marlaska por el presunto policía infiltrado que habría mantenido relaciones "sexoafectivas" con activistas» (en castellà). Noticias. Antena 3, 31-01-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ Rodríguez, Jesús. «Un espia camuflat en l’activisme». Directa, 07-06-2022. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ Rodríguez, Jesús; García, Gemma; Bou, David. «Dani, el segon talp d’estat per espiar l’activisme». Directa, 30-01-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ Fayos, Ester; Molina, Irene. «Un talp policial en l’activisme de València». Directa, 13-02-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ Valero, Dani. «La Policía también tuvo a un agente infiltrado en movimientos antisistema de Valencia» (en castellà). El Español, 13-02-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ «Identifican a una agente de policía infiltrada en los movimientos sociales de Madrid» (en local). El Salto. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ Rodriguez, Jesus. «'Sergio', un talp policial en un col·legi electoral de l'1 d'octubre». La Directa, 06-09-2023. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ Fayos, Ester. «El Parlament crea una comissió d’investigació sobre els policies infiltrats en l'activisme». Directa, 03-10-2023. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ 324cat. «L'Audiència no veu delicte d'abusos sexuals en el cas d'un policia infiltrat en moviments socials», 29-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ «Arxivada la querella de dues activistes contra el policia infiltrat: l'Estat no ho va ordenar». El Nacional, 29-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ Rigol, Meritxell. «L'Audiència de Barcelona rebutja investigar el cas del policia infiltrat en moviments socials de Barcelona». Directa, 29-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].