Infiltració de policies espanyols en moviments socials dels Països Catalans dels anys 2020

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
S'ha proposat que «Ignacio José Enseñat Guerra» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023
S'ha proposat que «Maria Isern Torres» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023

La Infiltració de policies espanyols en moviments socials dels Països Catalans dels anys 2020 és una estratègia d'espionatge emprada per la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia espanyol sobre els moviments socials.

Es va dur a terme durant el govern de Pedro Sánchez i amb Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l'Interior. Aquest ho va justificar en una pregunta parlamentària assegurant que buscava informació d'«objectius singularitzats» perquè tenia «sospites fonamentades que poden estar relacionades amb il·lícits penals.» Va afegir que l'espionatge era secret segons la llei de secrets oficials del 16 de febrer del 1996 i que es duia a terme segons l'article 11 de la Llei orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Per a Marlaska, l'objectiu últim era «protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana».[1]

A juliol del 2023 es coneixien quatre casos de policies que s'havien infiltrat al mateix moment en l'activisme independentista, antiracista i per la defensa del dret a l'habitatge de Barcelona, Girona i València. Tots ells pertanyien a la 33a promoció del Cos Nacional de Policia (2019) de l’escola d’Àvila, on havien entrat l'11 de setembre del 2017,[2][3] i van ser actius en la vida social, no van renunciar a tenir un paper protagonista en les mobilitzacions i fins i tot van establir relacions afectives estables amb les persones que enganyaven per tal d'aconseguir informació.[4][5] Els seus noms falsos eren Maria Perelló Amengual (àlies de Maria Isern Torres), Marc Hernàndez Pons (àlies d'Ignacio José Enseñat Guerra),[6] Daniel Hernàndez Pons[7] i Ramón Martínez Hernández.[8][9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Sallés, Quico. «Marlaska clasifica como secreta la actividad de los infiltrados en el independentismo» (en castellà). el Món, 12-02-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
  2. ↑ García, Gemma; Bou, David. «Marc, Dani i Ramón, una operació coordinada». Directa, 13-02-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
  3. ↑ Carranco, Rebeca. «La expareja de una supuesta policía infiltrada en el independentismo gerundense: “Se ha aprovechado de nuestra humanidad convirtiéndola en nuestra amenaza”» (en castellà). El País, 14-07-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
  4. ↑ Rodríguez, Jesús; García, Gemma; Bou, David. «Una policia s'infiltra tres anys en els moviments populars de Girona». Directa, 14-07-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
  5. ↑ Vázquez, Míriam. «CUP, ERC y UP piden explicaciones a Marlaska por el presunto policía infiltrado que habría mantenido relaciones "sexoafectivas" con activistas» (en castellà). Noticias. Antena 3, 31-01-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
  6. ↑ Rodríguez, Jesús. «Un espia camuflat en l’activisme». Directa, 07-06-2022. [Consulta: 14 juliol 2023].
  7. ↑ Rodríguez, Jesús; García, Gemma; Bou, David. «Dani, el segon talp d’estat per espiar l’activisme». Directa, 30-01-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
  8. ↑ Fayos, Ester; Molina, Irene. «Un talp policial en l’activisme de València». Directa, 13-02-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
  9. ↑ Valero, Dani. «La Policía también tuvo a un agente infiltrado en movimientos antisistema de Valencia» (en castellà). El Español, 13-02-2023. [Consulta: 14 juliol 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Infiltració_de_policies_espanyols_en_moviments_socials_dels_Països_Catalans_dels_anys_2020&oldid=32415597»