Infoadex
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa  |
| Història | |
| Creació | 1994 |
| Lloc web | infoadex.es… |
Infoadex és una empresa sorgida de la fusió de Duplo i Nielsen Repress que estudia l'activitat publicitària a Espanya.[1] Fundada el 1994, el seu primer informe va ser del 1995.[2]
A mitjans de la dècada del 2000 va ser una empresa pionera en permetre als usuaris fer cerques a la base de dades dels servidors sense necessitat de descarregar-ho tot.[3] A principis de la dècada del 2010 comptava amb la col·laboració de deu associacions d'empreses relacionades amb el sector que representaven la seva pràctica totalitat.[2] Aquest fet converteix l'empresa gairebé en un monopoli. Els seus més de 100 milions de dades permeten que els usuaris del servei puguin "creuar, segmentar, extractar, resumir o descartar" les dades de la manera que considerin oportú.[4]
Cada any proporciona les dades relacionades amb la publicitat tant pel que fa als mitjans convencionals com els diaris o internet, com pel que fa als no convencionals, com la televenda, l'autopromoció, els microprogrames i el patrocini passiu. Aquests estudis permeten conèixer les xifres de l'evolució i el funcionament del sector de la publicitat. Considera internet com un mitjà convencional, a diferència d'altres organismes.[5]
La companyia proporciona tant informació quantitativa com qualitativa. Pel que fa a la quantitativa, els usuaris poden consultar número, mida, situació, cost i freqüència de qualsevol anunci en qualsevol mitjà. Pel que fa a les dades dels cinemes, són aportades per les mateixes empreses propietàries. I en relació amb la ràdio el sistema té en compte l'anàlisi de les emissions i les dades aportades per les empreses. La informació quantitativa es publica en dos anuaris, l'Estudi d'Agències i l'Estudi de la Inversió Publicitària. Les dades generals es poden consultar a la web oficial d'Infoadex. També ofereix informes personalitzats.[5] Respecte la qualitativa, el 2013 aquesta empresa tenia la base de dades de productes publicitaris més gran d'Espanya i en permet la consulta als seus usuaris, així com la seva comparació entre campanyes.[5]
Referències[modifica]
- ↑ J. Enrique Bigné. Temas de investigación en medios publicitarios. ESIC Editorial, 2000, p. 13–. ISBN 978-84-7356-230-0.
- ↑ 2,0 2,1 Víctor Cavaller; Alícia Vila; Candela Ollé Análisis de audiencias y estrategias de visibilidad. Editorial UOC, 28 febrer 2014, p. 99–. ISBN 978-84-9064-117-0.
- ↑ María Angeles González Lobo; Enrique Carrero López Manual de planificación de medios. ESIC Editorial, 2008, p. 250–. ISBN 978-84-7356-523-3.
- ↑ Mariola García Uceda. Las claves de la publicidad. ESIC Editorial, 28 setembre 2011, p. 444–. ISBN 978-84-7356-801-2.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Vilajoana Alejandre, Sandra. ¿Cómo aplicar los conceptos básicos de publicidad?. Editorial UOC, 13 juliol 2016, p. 72–. ISBN 978-84-9116-463-0.