Infraestructura verda-blava

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El concepte d'Infrastructura verda o verda-blava és una xarxa que proveix els ingredients per a solucionar reptes urbans i climàtics al construir amb una visió compatible amb la natura.[1] Fou introduït per la Unió Europea per a millorar les seues polítiques i estratègies, amb la finalitat d'aconseguir una restauració ambiental i evitar que es done lloc a una fragmentació territorial a nivell ecològic. Açò suposa la introducció d'un nou paradigma en les polítiques ambientals integrant les polítiques, normalment aïllades, que tracten de conservar la biodiversitat, amb les polítiques sectorials.[2]

La Unió Europea defineix infraestructura com una xarxa estratègicament planificada de zones naturals i seminaturals d'alta qualitat amb altres elements mediambientals, dissenyada i gestionada per a proporcionar una àmplia varietat de serveis ecosistèmics i protegir la biodiversitat tant dels assentaments rurals com urbans.[3]

Construcció d'una infraestructura verda[modifica]

En la pràctica, una de les formes més eficaces de construir una infraestructura verda és l'ordenació territorial, ja que permet investigar las interaccions entre diferents usos del sol a una zona geogràfica extensa.[3]

L'ordenació territorial estratègica contribueix a localitzar els millor emplaçaments per a millorar els hàbitats, cosa que ajuda a connectar els sistemes sans, millorar la permeabilitat del paisatge o millorar la connexió entre zones protegides.[3]

Una altra utilitat de l'ordenació del territori per a construir una infraestructura verda és allunyar les obres públiques i altres infraestructures potencialment conflictives, de les zones naturals més sensibles i dirigir-les cap a zones més robustes on puguen contribuir a la recuperació d'elements d'infraestructura verda o al seu desenvolupament.[3]

L'ordenació territorial serveix també per a identificar zones multifuncionals, on es donaria prioritat als usos del sol compatibles amb la conservació d'ecosistemes sans front a altres usos més destructius.[3]

Encara que els elements d'una xarxa d'infraestructures verdes poden operar a nivells diferents, normalment tenen que contar amb una certa massa crítica i un potencial de connectivitat per a contribuir de forma eficaç al conjunt de la infraestructura. Els ecosistemes són estructures vives complexes i dinàmiques que requereixen un volum mínim i un cert grau de connectivitat per a poder funcionar adequadament i poder sobreviure al canvi. Par davall d'un llindar crític, no podran regenerar-se i el seu valor social, econòmic i en terminis de biodiversitat descendrà dràsticament.[3]

Construcció d'una infraestructura blava[modifica]

Article principal: infraestructura blava

Les infraestructures blaves i verdes estan íntimament relacionades, i en elles són fonamentals les components o processos relacionats amb l'aigua compten per entendre el seu funcionament i els serveis que aporten. El redescobriment de les infraestructures blaves s'ha produït paral·lelament a la identificació del subministrament, eficiència i gestió de l'aigua com a aspectes crucials per lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Una planificació i gestió adequada de l'aigua i dels seus ecosistemes associats resulta imprescindible per a la millora integrada dels processos territorials abastant qüestions lligades als recurs, i als efectes psicològics i emocionals en els ciutadans.[4]

Xarxa d'Infraestructures verdes i blaves[modifica]

Les infraestructures verdes i blaves són eines, de diferents tipologies i funcionalitats i de caràcter estratègic, que actuen com a mesures per a l'adaptació i mitigació climàtiques. Les infraestructures verdes i blaves han estat aplicades en molt diferents àmbits físics i sectorials, a diferent grau de desenvolupament, ja que encara estan en fase incipient. En l'actualitat, la política i legislació europees impulsen decididament la seva aplicació per afrontar els múltiples desafiaments legals, tècnics i socials als quals s'enfronta el territori de la Unió Europea.[4]

Una Xarxa d'Infrastructures Verdes i Blaves, en anglés BGIN, es defineix com "una xarxa estratègicament planificada d'ecosistemes i / o hàbitats naturals i seminaturals d'alta qualitat dissenyada i gestionada per brindar una àmplia gamma de serveis ecosistèmics i protegir la biodiversitat tant d'entorns rurals com urbans ".[5] D'aquesta manera s'ha d'entendre com un instrument de planificació del paisatge amb l'objectiu d'optimitzar la disposició espacial dels ecosistemes, hàbitats i pràctiques de gestió-explotació en un territori determinat per millorar la conservació de la naturalesa i la biodiversitat, i al mateix temps es pretenen maximitzar la provisió de múltiples serveis ecosistèmics a les societats humanes vinculades a aquest territori. La implementació d'aquestes xarxes es supedita a les necessitats i potencialitats de cada territori, depenent per tant el seu disseny de les seues condicions inicials i futures demandes (estat de la biodiversitat, serveis ecosistèmics a prioritzar, demandes dels diferents grups d'interès, etc.). L'èxit a l'hora d'implementar aquests tipus de xarxes radica que els seus components puguin realitzar diverses funcions en una mateixa àrea, ja què així s'optimitza i rendibilitza l'ús i consum d'espai en el territori. Aquestes xarxes han de promoure solucions en les que s'obté un guany generalitzat que ofereixen beneficis a una àmplia gamma de parts interessades, així com a el públic en general.[5]

Referències[modifica]

  1. Hiltrud Pötz & Pierre Bleuze (2011). Urban green-blue grids for sustainable and dynamic cities. Delft: Coop for life. ISBN 978-90-818804-0-4
  2. «La infraestructura verda i blava: un canvi de paradigma per a la conservació de la biodiversitat», 18-11-2019. [Consulta: 10 juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Construir una infraestructura verde para Europa.. Luxembourg: Publications Office, 2014. ISBN 978-92-79-39996-1. 
  4. 4,0 4,1 Mas, Fernando Magdaleno; Sánchez, Francisco M. Cortés; Martín, Beatriz Molina «Infraestructuras verdes y azules: estrategias de adaptación y mitigación ante el cambio climático» (en castellà). Revista Digital del Cedex, 191, 26-12-2018, pàg. 105–112. ISSN: 0213-8468.
  5. 5,0 5,1 Pérez-Silos, Álvarez-Martínez, Silió-Calzada, Barquín, I., JM., A., J «REDES DE INFRAESTRUCTURA AZUL-VERDE Ficha Informativa». Ficha Informativa Proyecto Alice.