Vés al contingut

Institut Universitari de Restauració del Patrimoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióInstitut Universitari de Restauració del Patrimoni
Dades
Nom curtIRP
Tipusinstitut de recerca Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballRestauració del Patrimoni
Història
Creació1999
Activitat
ÀmbitPaís Valencià
ActivitatRecerca i formació
Governança corporativa
Seu 
DirectoraMª Teresa Doménech Carbó
Part deUniversitat Politècnica de València Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.upv.es/irp

L'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni és una Institut Universitari d'Investigació de la Universitat Politècnica de València l'activitat de la qual es desenvolupa al voltant de la conservació i restauració del patrimoni arquitectònic, historic i artístic així com la formació relativa als oficis de la restauració. Té l'estatut d'Estructura No Convencional d'Investigació (ENCI).[1]

Per al patrimoni pictòric i escultòric té tallers de restauració de pintura mural, pintura de cavallet i retaules, de materials escultòrics, mobiliari, d'estudi de restes arqueològics i de documentació. Per al patrimoni arquitectònic actua entre d'altres en la investigació i la restauració de l'arquitectura monumental i històrica, el paisatge i el patrimoni rural, l'anàlisi urbana, l'enginyeria aplicada i la promoció del patrimoni, el desenvolupament d'espais museístics. Aprofita la presència i el saber fer d'altres instituts al mateix campus per a desenvolupar tecnologies innovadores i no invasores.

Unes realitzacions destacades
  • Restauració de l'interior de l'església de Sant Nicolau, on es va aplicar una tècnica de neteja de pintures murals amb bacteris, desenvolupat en col·laboració amb el Centre Avançat de Microbiologia d'Aliments (Cama) de la mateixa universitat.[2][3]
  • Un nou mètode de catalogació de ceràmica arqueològica mitjançant ultrasons, junts amb el Grup de Tractament de Senyal (GTS) de l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia.[4]
  • La restauració dels «ninots indultats» del Museu de l'Artista Faller.[5][6]
  • La restauració de construccions de tàpia (terra argilosa).[7][8]

Referències

[modifica]
  1. Decret 6/2006, 2006.
  2. «La iglesia de San Nicolas en València recupera su esplendor barroco» (en castellà). Ars Magazine, Revista de arte i coleccionismo, 05-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-09 [Consulta: 18 maig 2016]. Arxivat 2016-03-09 a Wayback Machine.
  3. «Bacterias que limpian obras de arte» (en castellà). SINC - La Ciencia es noticia, 01-06-2011.
  4. «Desenvolupen un nou sistema d'ultrasons per a la catalogació de ceràmiques arqueològiques». Europapress, 13-07-2011.
  5. «Entrevista a Antoni Colomina: “Els ninots indultats han sigut un patrimoni oblidat». Un Nou Parot, Les Falles com a creació artística, 24-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-24 [Consulta: 18 maig 2016].
  6. Colomina i Subiela, Antoni. La Conservació Del Ninot Indult. CEIC Alfons el Vell, 2006, p. 231. 
  7. La restauración de la tapia en la Península Ibérica: criterios, técnicas, resultados y perspectivas (en castellà). València: TC Quadernos, 2014, p. 343. ISBN 9788494223334. 
  8. «La Universitat Politècnica de València organitza el I Congrés Internacional de Restauració de l'Arquitectura de Tàpia del 21 al 23 de juny de 2012», 2012.
  9. Per l'inventari complet vegeu: «Equipament». IRP. Arxivat de l'original el 2016-04-13. [Consulta: maig 2016].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]