Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC), o la Carta Arqueològica de Catalunya (CC.AA.), iniciat l’any 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l’estudi dels béns patrimonials que l'integren. Aquest Inventari forma part de l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, definit a la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català[1] i desplegat reglamentàriament pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic,[2] i és gestionat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural, organisme depenent de la Generalitat de Catalunya.

L'Inventari es va iniciar a partir de les Cartes Arqueològiques, com a Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i des de l'any 2001 incorpora els jaciments paleontològics a partir d'un buidat de la bibliografia específica. Incorpora tots els jaciments arqueològics coneguts, els llocs que han estat objecte d’intervencions arqueològiques que han donat resultats negatius, els jaciments paleontològics dels que es disposa de bibliografia i aquells que són objecte d'investigació.[3] Aquest elements patrimonials queden agrupats en les quatre categories de protecció que estableix la llei del patrimoni cultural català: els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns culturals d'interès local (BCIL), Espais de Protecció Arqueològica (EPA)[4] i els béns catalogats integrants del patrimoni cultural català.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Arqueodada, cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic