Io so che tu sai che io so

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIo so che tu sai che io so
Fitxa
DireccióAlberto Sordi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAugusto Caminito Modifica el valor a Wikidata
GuióAugusto Caminito i Rodolfo Sonego Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPiero Piccioni Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSergio D'Offizi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTatiana Casini Morigi Modifica el valor a Wikidata
VestuariBruna Parmesan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMedusa Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1982 Modifica el valor a Wikidata
Durada113 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0084150 Filmaffinity: 548236 Letterboxd: i-know-that-you-know-that-i-know Allmovie: v151468 TCM: 481048 Modifica el valor a Wikidata

Io so che tu sai che io so (italià: Sé que tú saps que ho sé) és una pel·lícula italiana de comèdia dramàtica del 12 dirigida per Alberto Sordi, que també és coprotagonista amb l'actriu italiana Monica Vitti. Va ser inscrit al 13è Festival Internacional de Cinema de Moscou on va guanyar un Premi Especiall.[1] Els decorats de la pel·lícula van ser dissenyats pel director d'art Lorenzo Baraldi i Massimo Tavazzi. Els exteriors es van rodar al voltant de Roma.

Argument[modifica]

El banquer Fabio Bonetti manté un matrimoni monòton amb Livia des de fa vint anys. Apassionat per la televisió i el futbol, un dia es veu implicat en la investigació que fa un detectiu privat d’Elena, esposa del financer Vitali, que viu al seu mateix edifici i que ha deixat el seu cotxe Panda a la Lívia. Fabio s’apodera de les cintes i descobreix, horroritzat, que la seva filla Verònica (16 anys) es droga des del 13 anys, que la seva esposa li és infidel amb un altre home, avorrida perquè Fabio no li fa cas. A més, descobreix que té una malaltia incurable, cosa que l’empenta a resignar-se a acceptar les alegries i melancolies de la seva vida quotidiana familiar. Tanmateix, el seu diagnòstic és equivocat i no està malalt.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «13th Moscow International Film Festival (1983)». MIFF. Arxivat de l'original el 7 November 2013. [Consulta: 7 febrer 2013].
  2. Io so che tu sai che lo soi a Il Cinematografo

Enllaços externs[modifica]