Ius cogens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ius cogens és una locució llatina que fa referència a normes de dret imperatiu, en contraposició a les de dret dispositiu. D'acord amb la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats, són aquelles normes acceptades i reconegudes per la comunitat internacional d'Estats en el seu conjunt com a norma que no admet acord en contrari.

Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.[1]

L'existència d'aquestes normes imperatives de Dret internacional públic és generalment acceptada: només alguns pocs estats la neguen, entre ells França. No obstant això, sí és objecte de discussió quines normes concretes revestirien aquest caràcter.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Una norma d'ius cogens es caracteritza per ser d'obligat compliment i no admetre acord en contrari dels estats. Això la diferencia del costum internacional, que tradicionalment ha requerit del consentiment dels estats i permet la seva alteració mitjançant tractats. Per contra, una norma no pot contradir-ne una altra d'ius cogens, tret que també tingui aquesta naturalesa: en aquest cas, la nova norma reemplaçarà l'antiga.

D'altra banda, les normes de dret imperatiu obliguen enfront de tots els Estats: això és, generen obligacions erga omnes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://web.archive.org/20011006111913/www.webcom.com/hrin/parker/selfdet.html