Jálama

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaJálama
Cumbre Jálama HDR.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaExtremadura (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
 40° 14′ 19″ N, 6° 45′ 21″ O / 40.23861°N,6.75583°O / 40.23861; -6.75583Coord.: 40° 14′ 19″ N, 6° 45′ 21″ O / 40.23861°N,6.75583°O / 40.23861; -6.75583
SerraladaSierra de Gata (comarca) Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud1.487 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència605 m Modifica el valor a Wikidata

El Jálama (en fala Xálima) és una muntanya situada a l'oest del Sistema Central, entre les comunitats autònomes d'Extremadura i Castella i Lleó. Amb 1492 metres d'altura és una de les muntanyes més altes de la Sierra de Gata, després de la Peña Canchera (1.592 m) i del Bolla (1.519 m). El cim del pic Jálama domina la vall de Jálama i marca el límit entre les províncies de Càceres i Salamanca.[1]

Toponímia[modifica]

Tant Jálama com Xálima són topònims amb un origen lingüístic preromà. Probablement provingui del nom d'una divinitat celta de les aigües anomenada Salama. En la inscripció d'una estela trobada a Os ferreirus de San Martín de Trevejo s'hi pot llegir: FVSCVS DOO SALAMATI // V.S..M.).[2]

La muntanya apareix mencionada com a Salama en documents medievals, però per influència de la fonètica àrab anirà tendint a Jálama/Xálima.[3]

Hidrografia[modifica]

Cap el nord-est, a uns 3 km del cim, al paratje de les Cabezas de la Cervigona, les aigües de l'Arroyo de la Cervigona formen una cascada de prop de 60 m d'altura.[4] Es tracta d'un dels salts d'aigua més alts de la comarca.

Referències[modifica]

  1. «Pico Jálama» (en anglès). peakbagger.com. [Consulta: 3 gener 2019].
  2. Rey Yelmo, Jesús C. A Fala de San Martín de Trevejo: O Mañegu. Mèrida: Junta de Extremadura, 1999, p. 309. ISBN 84-7671-493-9. 
  3. Prósper, Blanca María. Lenguas y religiones prerromanas del occidente de la Península Ibérica. Universidad de Salamanca, 2002, p. 145. ISBN 84-7800-818-7. 
  4. «Cascada de la Cervigona» (en castellà). apatita.com. [Consulta: 3 gener 2019].

Bibliografia[modifica]