Jón Baldvin Hannibalsson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJón Baldvin Hannibalsson
Jón Baldvin Hannibalsson 2011.jpg
Jón Baldvin Hannibalsson el 2011
Biografia
Naixement 21 de febrer de 1939 (1939-02-21) (79 anys)
Ísafjörður, Islàndia
  Ministre d'Afers Exteriors
28 setembre 1988 – 23 abril 1995
Primer ministre Steingrímur Hermannsson
Davíð Oddsson
  Ministre de Finances
8 juliol 1987 – 28 setembre 1988
Primer ministre Þorsteinn Pálsson
Nacionalitat Islàndia
Educació Universitat d'Edimburg
Universitat Harvard
Universitat d'Estocolm
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic i economista
Partit polític Partit Socialdemòcrata
Família
Pare Hannibal Valdimarsson Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata
En aquest nom islandès, el darrer nom és un patronímic, no pas un cognom. La manera de referir-se a aquesta persona és pel nom de pila.

Jón Baldvin Hannibalsson (Ísafjörður, 21 de febrer de 1939) és un polític i diplomàtic islandès.

Biografia[modifica]

Fill de Hannibal Valdimarsson, Jón Baldvin Hannibalsson va fer un màster en economia a la Universitat d'Edimburg el1963. Va ser alumne de la Universitat d'Estocolm de 1963 a 1964, i també va estudiar a la Universitat d'Islàndia el 1965. Va assistir al Centre d'Estudis Europeus de la Universitat Harvard de 1976 a 1977. Va editar Frjáls þjóð (1964–1967) i Alþýðublaðið (1979–1982).

En la seva carrera política, va ser president del Partit Socialdemòcrata islandès (1984–1996), ministre de Finances (1987–1988) i ministre d'Afers Estrangers (1988–1995). Jón Baldvin Hannibalsson va encapçalar la delegació islandesa quan el país va participar en la formació de l'Espai Econòmic Europeu.

Més tard, va exercir com a diplomàtic als Estats Units i Mèxic de 1998 a 2002, i a Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània de 2002 a 2005.[1] Va ser ambaixador a Ucraïna de 2004 a 2006.[2] Va reconèixer la independència dels estats bàltics el 1991 i va ser l'únic ministre d'Exteriors occidental a arribar en escena al gener de 1991, quan Gorbatxov estava a punt de viure una ofensiva militar.[3]

Llegat[modifica]

Al gener de 1991, després que el vessament de sang de Vílnius, va començar el procés d'establir connexions diplomàtiques entre Lituània i Islàndia. Així, Islàndia va ser el primer estat a entrar en conflicte amb la Unió Soviètica per donar suport a la llibertat bàltica.[4]

En reconeixement, la plaça davant del Ministre d'Exteriors d'Estònia a Tallin s'anomena plaça d'Islàndia, i les roques de les últimes barricades de gener de 1991 als entorns del parlament lituà duen la inscripció "Per Islàndia - Ells es van atrevir mentre altres callaven".

Pel seu paper en el reconeixement de la independència de Lituània, Jón Baldvin Hannibalsson va ser guardonat com a Comandant de la Gran Creu de l'Orde del Gran Duc Gediminas de Lituània, així com la Medalla de 13 de gener i el títol de ciutadà honorífic de Vílnius. També va rebre la primera classe de l'Orde de la Creu de Terra Mariana d'Estònia.

Referències[modifica]

  1. «Jón Baldvin Hannibalsson (speaker profile)». Barcelona Centre for International Affairs, 2009. [Consulta: 12 març 2013].
  2. Skrá yfir fulltrúa Íslands hjá erlendum ríkjum frá upphafi
  3. «Jón Baldvin Hannibalsson». (The profile was written for the exhibition "Good-bye, Charlie! 20 Years since the Fall of Communism in Europe). Estonian History Museum. [Consulta: 12 març 2013].
  4. Kristensen, Gustav N. 2010.

Enllaços externs[modifica]