Jaciment arqueològic de la Cova 120
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| País |  Catalunya | ||
| Localització | Sales de Llierca | ||
| Història | |||
| Cronologia | Paleolític mitjà - Bronze recent
1975: el Grup d'Espeleologia d'Olot descobreix la cova 1981: 1a excavació Cent Vint Group vinculat al Museu Comarcal de la Garrotxa: excavació estrats més recents fins al neolític final 1982-1989: excavació estrats paleolítics (85-89 Servei d'Arqueologia) 1990-2003: excavacions i visites clandestines 2003 – 2006: Reprenen les excavacions X. Terradas i P. Martin i excavació estrats més antics (CSIC) | ||
| Arqueòleg | CSIC
Paleolític Mitjà: Ubicació de les restes materials en la sala interior de la cova. No s'han documentat estructures de combustió i no s'observa una estructuració de l'espai. Neolític Antic: 11 fosses o estructures d'emmagatzematge ubicades en el sector est de la sala. Neolític Inicial – Calcolític: Enterrament col·lectiu de 17 individus (5 infants, 2 joves i 10 adultis) situat en el sector oest de la sala. | ||
La cova 120 és un jaciment arqueològic dins del terme municipal de Sales de Llierca en el massís calcari de l'Alta Garrotxa, que es troba a uns 460 m sobre el nivel del mar. Es tracta d'una cavitat de dimensions reduïdes, formada per un corredor i una sala interior. El jaciment presenta una seqüència estratigráfica que abarca des del Paleolític mitjà (57.9010 +- 6.900 BP.) fins al Bronze recent (3190 BP.)
Descobriment i historiografia[modifica]
El jaciment va ser descobert el 1975 pel Grup d'Espeologia d'Olot. Després d'una petita prospecció arqueológica realitzada el 1980 per Soler, Alcalde i Nogué, es va demostrar les possibilitats arqueològiques de la cova. A partir de 1981 un grup de nou arqueòlegs (Cent vint) es va fer càrrec de l'excavació sistemática del jaciment.
Troballes[modifica]
Els nivells IV i V de la Cova 120 corresponen a una ocupació breu durant el paleolític mitjà (datats en 57.900 +- 6.900 BP.), concretament a el desplaçament de les societats de les terres baixes a les zones de muntanya entre la primavera i tardor. L'estratègia de subsiatència en aquell nivel es caracteritza per una recol·lecció de fauna i vegetals per al seu consum immediat i sense que es requerís una gran inversión d'energia. Pel que fa a la materia primera utilitzada en la fabricació dels estris lítics hi ha un predomini del quars, seguit de sílex i roques metamòrfiques. Els nuclis són un 10% (bifacials i unifacials), molt esgotats i el 70% de la indústria són esclats i fragments sense retocar, 15% d'objectes amb retoc simble (rascadores, raspadors, osques). Cal dir que la manca de percutors i restes de talla fa pensar en que el procés de fabricació es realitzaria fora de la cova. Respecte a la fauna, hi ha un predomini de la cabra salvatge i el conill respecte a altres espècies, però també es documenta el cérvol, bou i, pel que fa a carnívors llop i os de les cavernes.[1] No obstant, es descarta una aportació antròpica de la fauna, debut a l'existència d'ossos massa sencers i sense termoalteracions així com l'absència de marques d'estris lítics.[2]
El nivell III se situa al sector est de la sala i correspon al Neolític Antic, que es caracteritza per ser una zona d'enterraments sepulcrals i estructures d'emmagatzematge. Aquestes estructures es caracteritzen per deposicions de materials ceràmics i granes carbonitzades de cereals que planteja la possibilitat de cultiu en les proximitats de la cova. L'alimentació consistia en una dieta de cereals i lleguminoses i ús de fauna domèstica, caçada o pescada.
El nivell II correspon al neolític inicial i calcolític (4240 +- 70 BP), que es caracteritza per un enterrament col·lectiu secundari amb ossos sense connexió anatòmica en cubetes de poca profunditat a l'interior de la cova. Els recursos alimentaris están relacionats amb el proveiment d'ofrenes als difunts. Llegums i cereals cultivats, espècies recol·lectades (cireres d'arboç), i fauna (bou, cérvol, truita de riu...)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- AGUSTÍ, B., RUEDA, J. M., BUXÓ, R. “Cova 120 (Sales de Llierca, La Garrotxa). Memòria dels resultats dels diferents estudis realitzats”.
- ALCALDE, G., GÜELL, A., JUAN-MUNS, N. “Memòria de la cova 120. (Sales de Llierca) (La Garrotxa).
- AGUSTÍ, B., ALCALDE, G., GÜELL, A., JUAN-MUNS, N., RUEDA, J. M., TERRADAS, X. (1991). “La cova 120, parada de caçadors - recol·lectors del paleolític mitjà”. Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, pàg. 7-20.
- CENT-VINT GROUP. (1986). “Els ritus d'enterrament a la cova 120 (La Garrotxa), del neolític final a l'edat de bronze”. Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, núm 2. Barcelona.
- ESTÉVEZ, Jordi. (1980). “La fauna de la cova 120”. Butlletí de l'Associació Arqueològica de Girona, pàg. 25-27. Girona
- MARTIN, Pau, TERRADAS, Xavier. (2007). “Noves excavacions arqueològiques als nivells del Paleolític mitjà antic a la cova 120”. Quadern de treball de l'Associació Arqueològica de Girona, pàg. 55-66. Girona.
- SOLER, Narcís, ALCALDE, Gabriel, NOGUER, Joan (1980). “La vall de Sadernes i la cova 120 (La Garrotxa), pàg. 21-25