Jacint Díaz Sicart

De Viquipèdia
Infotaula de personaJacint Díaz Sicart
Jacint Díaz Sicart.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1809 Modifica el valor a Wikidata
Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1885 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Sarrià (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióllatinista, hel·lenista Modifica el valor a Wikidata

Jacint Díaz Sicart (Vallfogona de Riucorb, 1809 – Sarrià, Barcelona, 1885) va ser un llatinista i hel·lenista català.

El seu pare, catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera, morí quan tot just tenia uns mesos. Ramon Llàtzer de Dou, un important jurista barceloní, el protegí a partir de llavors. Estudia vuit anys a la Universitat de Cervera (1822-1830). Durant el primer quadrienni, filosofia; en el segon, Institucions Canòniques. En paral·lel, estudia gramàtica llatina i retòrica a Igualada.[1] Amb només vint-i-tres anys obté la càtedra d’Institucions Canòniques per impartir classes. Encara a Cervera, segueix els seus estudis especialitzant-se en Dret Romà Hispà i Dret Real (1832-35).[2]

Díaz Sicart interromp els seus estudis quan marxa a Itàlia (1835) per exercir com a procurador de la família Dou. El seu tutor, Ramon Llàtzer de Dou—a qui dedicaria una apologia poc abans de morir (1885)—havia mort feia tres anys.  Torna a Catalunya el 1839, s’ignoren detalls de la seva vida durant la primera meitat dels anys quaranta. El 1845 és nomenat com a Catedràtic de Retòrica al Seminari de Vic i de Grec al Col·legi Privat de Segon Ensenyament de Vic.[3]

El reconeixement de Díaz Sicart augmenta considerablement els anys cinquanta. Ingressa com a membre de l' Acadèmia de Bones Lletres (1852), i dos anys més tard es llicencia en Filosofia i Lletres (1854). Abans d’acabar la dècada obté la càtedra de Literatura Grega i Llatina a la Universitat de Barcelona (1858). Lluís Segalà i Estalella apunta la seva importància com una figura de transició entre «entre el decadent i somort grecisme de l’últim període de Cervera, i l’hel·lenisme universitari barceloní que farà possible el Noucentisme».[4]

Vers 1860 es desplaça a Sevilla per exercir com a catedràtic de Literatura Clàssica. A la capital andalusa escriu la Historia de la literatura griega (1865) Retornat a Barcelona, Díaz Sicart recupera la seva càtedra a la Universitat de Barcelona. La seva carrera acadèmica acabarà amb l’assoliment del Doctorat en Filosofia i Lletres (1869) i el Deganat de la facultat de Lletres (1879).[4] Morí pocs mesos després de jubilar-se, mentre postulava per ser monjo a Montserrat.[3]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pòrtulas, Jaume «Homeristes a Barcelona : tres apunts sobre una història encara per escriure». Ítaca: quaderns catalans de cultura clàssica, 2008, pàg. 45.
  2. Roviró, Ignasi. Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del Seminari de Vic (1749-1968). Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 2000. 
  3. 3,0 3,1 Roviró, 2000, p. Jacint Díaz Sicart.
  4. 4,0 4,1 Pòrtulas, 2008, p. 45.
  5. De Riquer, Martí «Breve historia de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona». Historia y labor d ela Real Academia de Buenas Letras de Barcelona desde su fundación en el siglo XVIII, 1955, pàg. 40.