Jaume de Casanova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume de Casanova
Biografia
Naixement1435 Modifica el valor a Wikidata
Xàtiva Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1504 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
31 maig 1503 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
setembre 1503Conclave de setembre de 1503
1503 (Gregorià)Conclave de 1503 Modifica el valor a Wikidata

Jaume de Casanova (Xàtiva, 1435 - Roma, 4 de juny de 1504) va ser un cardenal valencià de començaments del segle xvi.[1]

Biografia[modifica]

Casanova és el protegit del futur papa Alexandre VI i protonotari apostòlic.

El papa Alexandre VI el fa cardenal en el consistori del 31 de maig de 1503,[2] i li dona el títol cardenalici de la basílica San Stefano Rotondo.[1][2] La seva creació és publicada el 2 de juny de 1503.

L'agost de 1503, és present a les misses papals per al papa agonitzant. El papa Alexandre Vi mor el 18 d'agost, i l'endemà, el seu fill Cèsar Borja envia el seu tinent Micheletto Corella, al cap d'un grup armat, a les portes dels pisos pontificis, per exigir-ne els claus i requisar els béns preciosos i els diners deixats al cofre del papa difunt. El cardenal Casanova, guardià de les claus, s'hi oposa, declarant els pisos pontificis inviolables fins a l'elecció del papa successor. Micheletto Corella treu llavors un punyal i amenaça perillosament el cardenal. Commocionat i aterrit, el cardenal Casanova no pot fer altra cosa que lliurar les claus.[1]

El cardenal Casanova participa als dos conclaves de 1503 (elecció dels papes Pius III i a continuació Juli II), però hi té un paper desdibuixat a causa de la seva mala salut. És enterrat a la Basílica de Santa Maria del Popolo.[1]

Referències[modifica]