Jeanne Eagels (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jeanne Eagels)
Infotaula de pel·lículaJeanne Eagels
Fitxa
DireccióGeorge Sidney
Protagonistes
Kim Novak
Jeff Chandler
Charles Drake
Agnes Moorehead
Director artísticRoss Bellah
ProduccióGeorge Sidney
GuióSonya Levien
John Fante,
a partir d'una història de Daniel Fuchs
MúsicaGeorge Duning
MuntatgeViola Lawrence
Jerome Thorns
VestuariJean Louis
ProductoraColumbia Pictures
DistribuïdorColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1957
Durada108 minuts
Idioma originalanglès
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0050560 Filmaffinity: 225733 Allocine: 45383 Letterboxd: jeanne-eagels Allmovie: v97099 TCM: 15918 AFI: 52241 TMDB.org: 142254 Modifica el valor a Wikidata

Jeanne Eagels és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Sidney i produïda per la Columbia Pictures, estrenada el 1957. És un biopic sobre l'estrella de Broadway dels anys 20 Jeanne Eagels (1894-1929). Ha estat doblada al català[1]

Argument[2][modifica]

Una noia pobra però bonica anomenada Jeanne participa en un concurs de bellesa però fracassa a ser coronada com a reina. No obstant això tant la seva determinació com la seva figura impressionen Sal Satori, l'organitzador, tant que li dona una feina com ballarina de carnaval. Es converteix en el seu amic i, després en el seu gran amor. Tanmateix, ser ballarina no és el somni de Jeanne: vol ser actriu. Així Jeanne aprofita que la companyia Satori és a Nova York per consultar una famosa professora de drama, Mrs. Neilson. Aquesta pensa que pot actuar i Jeanne ho demostra en la primera obra. Però Jeanne només quedarà satisfeta quan aconsegueixi l'estatus d'estrella.

Aviat obté el paper que la portarà a fama robant-li-ho a Elsie Desmond, una actriu envellira que planejava el seu retorn amb aquest paper. Desesperada, elsie es suïcida. Encara que se sent una mica culpable, a Jeanne obertament li agrada el seu triomf, que preocupa el seu company que no entén la seva actitud. Sal l'acaba deixant, un cop del qual mai no es recuperarà. Comença a beure i a prendre drogues i comença un lent descens a l'infern...

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Escrit sota el sol. esadir.cat. 
  2. «Jeanne Eagels». The New York Times.