Vés al contingut

Joan Collell i Cuatrecasas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:28, 1 juny 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personavenerable Joan Collell

Retrat de Joan Collell
Biografia
Naixement20 de gener de 1864
Vic (Osona)
Mort5 d'octubre de 1921
Vic (Osona)
SepulturaCasa mare de les Serventes del Sagrat Cor (Vic) 
prevere i
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióDeclarat venerable: 1996 per Joan Pau II
Festivitat5 d'octubre
IconografiaRobes de prevere

Joan Collell i Cuatrecasas (Vic, 20 de gener de 1864 - 5 d'octubre de 1921) fou un prevere vigatà, fundador. Ha estat proclamat venerable per l'Església catòlica.

Biografia

Va néixer a Vic el 1864, al si d'una família humil. Van influir en la seva educació els seus oncles materns, els sacerdots Vicenç i Joan Quatrecasas, i als nou anys va entrar al seminari a estudiar-hi. El 27 de desembre de 1886 va celebrar la seva primera missa i es va entregar al ministeri sacerdotal. Fou vicari a Muntanyola i director espirtual del seminari de Vic.

Durant la seva missió sacerdotal, va copsar la situació de desempara de les joves treballadores, en un moment de grans canvis socials i conflictes obrers. Per ajudar-les, va pensar d'obrir tallers on aprenguessin un ofici i rebessin educació. El 2 de febrer de 1891 inicia la Petita Obra del Sagrat Cor'. Poc després, comptà amb l'ajut de dues joves: Pia Criach i Ginestós i Carme Soler i Paracolls, que iniciaren el treball el 8 de setembre de 1891: en una casa del número 129 del Carrer Nou de Vic viuen en comunitat (aviat amb dues noies més) i tenen cura de les joves que treballen a les cases de la ciutat. El 27 de desembre de 1898, ja a la nova casa de l'actual Passeig de la Generalitat, emeten els vots les nou primeres germanes, començant la Mínima Congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús, conegudes com a Germanes de les Obreres.

Al començament, la congregació no és presa seriosament i passa problemes; en 1895 hi ha un intent d'unió amb la Congregació de les Trinitàries de Francisco Méndez Casariego, però no reeixí. Les fundacions s'obren a pobles, vora les fàbriques tèxtils, i les germanes atenen les joves obreres en règim d'internat, s'ocupen del menjar dels obrers i tenen guarderies per als fills, a més d'una escola nocturna per a educar les joves treballadores. Amb el temps, també obriran escoles per als seus fills.

També va fundar, seguint l'exemple claretià, la Unió Cooperativa contra la Blasfèmia i va fomentar la devoció envers el Sagrat Cor de Jesús a les llars obreres.

Morí a Vic en 1921.

Veneració

La causa de a instància del convent de Serventes del Sagrat Cor de Vic, i la diòcesi el proclamà servent de Déu en 1984. En 1996 fou proclamat venerable. El procés de beatificació continua en marxa.