Joan Crisòstom Ripollès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Crisòstom Ripollès
Biografia
Naixement1678 Modifica el valor a Wikidata
Torreblanca Modifica el valor a Wikidata
Mort1746 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Portada de l'edició del text d'un villancet de Joan Crisòstom Ripollès

Joan Crisòstom Ripollès nasqué a la vila de Torreblanca (Plana Alta) el 1678 i traspassà a la ciutat de Tarragona el 1746. Degué rebre la seva formació musical en una de les escoles catedralícies properes a la seva terra natal, com Tortosa, Sogorb, o Tarragona. El 23 de maig de 1699 va ser admès en qualitat de cantor contralt primer de la capella de música de la catedtral de Tarragona, que es de 1695 dirigia el mestre Josep Escorihuela.[1]

Sota el títol de «Libro de Musica del Ldº / Chrisostomo Ripollés contralto / de la Santa Y Metropolitana / Yglesia de Tarragona en /el año de 1704», Ripollès va reunir, entre 1704 i 1711, una antologia formada per 75 composicions dels principals mestres de l'àrea catalana i valenciana. Aquest valuós manuscrit autògraf, després d'un llarg recorregut, es conserva avui a la Biblioteca Jagiellonska de la Universitat de Cracòvia.[2] Segons explicita el mateix document, en el moment del traspàs de Ripollès l'antologia va passar a mans de Jaume Pellicer.[3]

Ripollès va ser cantor contralt primer de la capella de la catedral de Tarragona entre 1699 i 1708. Entre finals de febrer i principis de març de 1708, oposità, juntament amb Felip Vicente –organista format a la seu de València i futut organista de la cataedral de Tarragona –, Pau Llinàs –mestre de Sants Just i Pastor i futur mestre de Santa Maria del Pi– i Francesc Ordeig –natural d'Olot, cantor de la seu tarragonina sota el magisteri d'Escorihuela[4]–, al magisteri de la catedral de Tortosa. El tribunal constituït per Josep Escorihuela, Tomàs Serrano i Jeroni Vermell, avaluà tots quatre opositors en primer lloc; tanmateix, el capítol reparà en les seves deliberacions l'excessiva joventut dels candidats –llevat de Ripollès que ja comptava trenta anys– i la seva manca d'experiència per aconseguir recuperar una capella que atravessava una època crítica. Després d'una segona deliberació i davant les dificultats per trobar amb prestesa un aspirant que reunís la maduresa i l'experiència que desitjaven els capitulars de Tortosa, aquests van acordar concedir el magisteri al president del tribunal, Josep Escorihuela, i oferir la cantoria de contralt, vacant en aquells moments, a Ripollès. Aquest la refusà i el 19 de març era nomenat mestre de capella de la catedral de Tarragona, en substitució dels seu antic mestre, Josep Escorihuela.[5]

Ripollès va regir el magisteri tarragoní fins al final dels seus dies. En qualitat d'examinador va participar en els tribunals de les oposicions dels magisteris de Santa Maria del Pi (1737) i de la Seu de Lleida (1738); en ambdues oposicions va compartir la labor avaluadora amb Lluís Serra, mestre del Pilar de Saragossa, i també en les dues oposicions hi va participar el seu antic deixeble Josep Carcoler.

Gràcies a les cobertes de dos plecs impresos de villancets, ha quedat constància de la seva actuació, al capdavant de la capella de la catedral, al monestir de Santa Clara de Tarragona els anys 1738 i 1743, amb motiu de la professió de dues novíces.[6] Aquest darrer any, Ripollès actuà a Barcelona amb la capella tarragonina, amb motiu de les festes que el primer diumenge de maig organitzava la confraria del Roser al convent de Santa Caterina.[7]

La seva obra compositiva pertany als gèneres propis del repertori eclesiàstic, litúrgic i religiós, i mostra, en tots ells un intens sentit melòdic. El conreu que fa de la policoralitat palesa la influència de l'estil venecià, introduït a la Península precisament a través de l'àrea valenciana. La seva estilística compositiva es caracteritza per la transparència textural i tímbrica, la frescor i la simplicitat lírica, i la gran vivacitat de la dinàmica narrativa.[8] D'altra banda, la influència de l'italianisme, tal com va ser assumit pels compositors propers a la cort barcelonina de l'Arxiduc Carles d'Àustria, com F. Valls, P. Rabassa o T. Milans, es fa evident en la música que escriví a partir de 1720, aproximadament.[1]

Obres[modifica]

El seu llegat compositiu el conformen 32 obres de les quals, 24 es conserven al fons TarC (Fons de la Catedral de Tarragona),[2] 6 a la Biblioteca Nacional de Catalunya, 1 a l'Arxiu de la Catedral de València i 1 al Fons Musical de Santa Pau dels Arcs.

Bibliografia[modifica]

[1] Gregori i Cifré, Josep Maria. La producció musical conservada de Joan Crisòstom Ripollès (†1746): Catalogació i transcripció. Bellaterra: UAB, Tesi de Llicenciatura, 1977, i “Joan Crisòstom Ripollès (ca. 1680-1746), mestre de capella de la catedral de Tarragona”, Recerca Musicològica, II (1982), p. 19-41.

[2] Mus Ms 40 317. Durant la segona meitat del segle XIX el document va ser adquirit a Catalunya per l'antiquari alemany Leo Liepmannssohn. Un cop a Alemanya va passar de la biblioteca privada de R. Wagener a l'Arxiu Prussià de Berlín (1887) i, després del seu pas per diverses biblioteques de castells i monestirs, va arribar a la Biblioteca Jagiellonska de Cracòvia el 1946. Vegeu al respecte, Romero Naranjo, Francisco Javier. “Fuentes musicales españolas en Cracovia: El libro de música de Crisóstomo Ripollés”, a Estudios sobre el barroco musical hispánico. En torno la figura del Dr. Miquel Querol. Barcelona: CSIC, 2006, p. 155-167. L'antologia recull repertori eclesiàstic (misses, motets, responsoris, salms, tonos i villancets) de M. Ambiela, G. Argany, J. Barter, D. Caseda, J. B. Comes, S. Duron, J. Escorihuela, T. Milans, A. T. Ortells, J. Peiró, C. Patiño, F. Soler, J. de la Torre, F. Valls i M. de Veana.

[3] Al peu de la coberta hi consta la nota: «Aquest llibre es de M. Jaume Pellicer, per deixa / de Mº Chrisostomo Ripollès Pre. quant morí dia 17 de / agost de 1746». Al fons musical de la catedral de Tarragona s'hi conserven 7 obres d'aquest autor, probable deixeble de Ripollès, una d'elles datada el 1746.

[4] Ordeig va opositar al magisteri del Pi el 1708 amb Pau Llinàs, el guanyador, Josep Picanyol, Jaume Casellles i Josep Fortó. Cf. TarC. Au-451.

[5] Gregori i Cifré, Josep Maria. “Joan Crisòstom Ripollès (1678-1746) a les oposicions del magisteri de capella de la seu de Tortosa del 1708”, Butlletí Arqueològic, època V, any 1992, núm. 14, p. 137-147.

[6] BNC: Follets Bonsoms 7669 i 1202, respectivament.

[7] EPINICIO SACRO / DEL ROSAL FECUNDO DE MARIA / plantado en el pensil ameno de Domingo, / CUYAS ODORIFERAS ROSAS LE EXHALAN PYSTICOS / Aromas en los abrasados inciensos, que todos los años / le dedican en el primer Domingo de Mayo […] Publicose al son de liricos concentos por la Modulante Capilla de la / Ilustrissima Metropoli de Tarragona, Primada de las Españas, / siendo su Maestro el Reverendo Juan Chrisostomo Ripollès Pres-/ bytero, en el año 1743. El setè villancet que Ripollès hi va interpretar va ser, precisament, «Buena noche zagales».

[8] Cf. Villancico, Buena noche zagales, a 8. Joan C, Ripollès (ca. 1680-1746). Transcripció i estudi: Josep M. Gregori. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV - Institut Universitari de Documentació i Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas, 1982.- Quaderns de Música, 2; Gaudeamus omnes in Domino. Introit a Sta. Tecla J. C. Ripollès (†1746). Transcripció Josep M. Gregori. Barcelona: Institut Universitari de Documentació i Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas, 1988.- Quaderns de Música Històrica Catalana, 6.

Referències[modifica]

  1. Gregori i Cifré, Josep Maria. Joan Crisòstom Ripollès (1678-1746). Música eclesiàstica per a 1, 2, 4, 6 i 8 veus. Barcelona: Tritó-Amalgama, 2014.- Mestres Catalans Antics, 4. 
  2. «Obres de Joan Crisòstom Ripollès l'IFMuC».

Enllaços externs[modifica]