John Fisher

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Fisher)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Joan Fisher
John Fisher (painting).jpg
Retrat per Hans Holbein el Jove Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJohn Fisher
19 octubre 1469 Modifica el valor a Wikidata
Yorkshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 1535 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Tower Hill (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Decapitació Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentSaint Peter ad Vincula, (Torre de Londres); el cap, llençat al Tàmesis 
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
21 maig 1535 (Gregorià) –
Bisbe catòlic
24 novembre 1504 (Gregorià) –
Bisbe diocesà
14 octubre 1504 –
← Richard FitzJames (en) TradueixNicholas Heath (oc) Tradueix →
Bisbe de Rochester
22 juny 1535 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme i Església Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt John's College
Beverley Grammar School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióWilliam Warham (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
cardenal, màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Comunió Anglicana
Beatificació29 de desembre de 1886 , Roma nomenat per Lleó XIII
Canonització19 de maig de 1935 , Roma nomenat per Pius XI
PelegrinatgeTorre de Londres
Festivitat22 de juny (6 de juliol en la Comunió Anglicana)

Coat of arms of Saint John Fisher.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6849 Modifica els identificadors a Wikidata

John Fisher (Beverley, York, 19 d'octubre de 1469 - Londres, 22 de juny de 1535) fou un teòleg i humanista anglès. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'anglicana.

Biografia[modifica]

Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d'Enric VII d'Anglaterra, i amic d'Erasme de Rotterdam i de Thomas More. Fisher fou l'any 1503 el primer professor de la càtedra de teologia Lady Margaret a Cambridge. Un any després fou nomenat bisbe de Rochester (1504).

Es va oposar de forma enèrgica a la Reforma protestant, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia (1527). La seva defensa de Caterina d'Aragó i l'oposició als plans d'Enric VIII de divorciar-se'n i canviar la llei de successió foren determinants pel seu empresonament (1534), durant el qual fou nomenat cardenal pel papa Pau III (1535). Aquest nomenament i el seu refús de l'acta de supremacia el va fer ser acusat de traïció, i fou decapitat.

Fou canonitzat pel papa Pius XI el 19 de maig de 1935 igual que Thomas More.

Enllaços externs[modifica]