John Fisher

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Fisher)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Joan Fisher
John Fisher (painting).jpg
Retrat per Hans Holbein el Jove
Biografia
Naixement John Fisher
19 d'octubre de 1469
Beverley, York (Anglaterra)
Mort 22 de juny de 1535
Torre de Londres, decapitat
Causa de mort Decapitació
Lloc d'enterrament Saint Peter ad Vincula, (Torre de Londres); el cap, llençat al Tàmesis 
  Bishop of Rochester Tradueix 

22 juny 1535 (Gregorià)
  Bisbe catòlic 


External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 


  Bisbe diocesà 


Dades personals
Religió Anglicanisme i Església Catòlica
Formació St John's College
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Consagració William Warham Tradueix
cardenal, màrtir
Celebració Església Catòlica Romana, Comunió Anglicana
Beatificació 29 de desembre de 1886 , Roma nomenat per Lleó XIII
Canonització 19 de maig de 1935 , Roma nomenat per Pius XI
Pelegrinatge Torre de Londres
Festivitat 22 de juny (6 de juliol en la Comunió Anglicana)
Esdeveniment significatiu Teòleg i humanista, autor de De veritate corporis et sanguinis Christi in Eucharistia

Escut d'armes sant Joan Fisher
Modifica les dades a Wikidata

John Fisher (Beverley, York, 19 d'octubre de 1469 - Londres, 22 de juny de 1535) fou un teòleg i humanista anglès. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'anglicana.

Biografia[modifica]

Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d'Enric VII d'Anglaterra, i amic d'Erasme de Rotterdam i de Thomas More. Fisher fou l'any 1503 el primer professor de la càtedra de teologia Lady Margaret a Cambridge. Un any després fou nomenat bisbe de Rochester (1504).

Es va oposar de forma enèrgica a la Reforma protestant, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia (1527). La seva defensa de Caterina d'Aragó i l'oposició als plans d'Enric VIII de divorciar-se'n i canviar la llei de successió foren determinants pel seu empresonament (1534), durant el qual fou nomenat cardenal pel papa Pau III (1535). Aquest nomenament i el seu refús de l'acta de supremacia el va fer ser acusat de traïció, i fou decapitat.

Fou canonitzat pel papa Pius XI el 19 de maig de 1935 igual que Thomas More.

Enllaços externs[modifica]