John Fisher
.jpg) Retrat per Hans Holbein el Jove | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | John Fisher 19 d'octubre de 1469 Beverley, York (Anglaterra) |
| Mort | 22 de juny de 1535 Torre de Londres, decapitat |
| Causa de mort | Pena de mort  (Decapitació ) |
| Lloc d'enterrament | Saint Peter ad Vincula, (Torre de Londres); el cap, llençat al Tàmesis |
 Cardenal | |
| 21 maig 1535 (Gregorià) – | |
| Bisbe catòlic | |
| 24 novembre 1504 (Gregorià) – | |
Bishop of Rochester (en)  | |
| 22 juny 1535 (Gregorià) | |
| Bisbe diocesà | |
| Diòcesi: Q3618597 | |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme i Església Catòlica Romana |
| Formació | St John's College |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot catòlic |
| Consagració | William Warham (en) |
| cardenal, màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Comunió Anglicana |
| Beatificació | 29 de desembre de 1886 , Roma nomenat per Lleó XIII |
| Canonització | 19 de maig de 1935 , Roma nomenat per Pius XI |
| Pelegrinatge | Torre de Londres |
| Festivitat | 22 de juny (6 de juliol en la Comunió Anglicana) |
| Esdeveniment significatiu | Teòleg i humanista, autor de De veritate corporis et sanguinis Christi in Eucharistia |
 | |
  | |
John Fisher (Beverley, York, 19 d'octubre de 1469 - Londres, 22 de juny de 1535) fou un teòleg i humanista anglès. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'anglicana.
Biografia[modifica]
Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d'Enric VII d'Anglaterra, i amic d'Erasme de Rotterdam i de Thomas More. Fisher fou l'any 1503 el primer professor de la càtedra de teologia Lady Margaret a Cambridge. Un any després fou nomenat bisbe de Rochester (1504).
Es va oposar de forma enèrgica a la Reforma protestant, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia (1527). La seva defensa de Caterina d'Aragó i l'oposició als plans d'Enric VIII de divorciar-se'n i canviar la llei de successió foren determinants pel seu empresonament (1534), durant el qual fou nomenat cardenal pel papa Pau III (1535). Aquest nomenament i el seu refús de l'acta de supremacia el va fer ser acusat de traïció, i fou decapitat.
Fou canonitzat pel papa Pius XI el 19 de maig de 1935 igual que Thomas More.
