John Fisher
.jpg) Retrat per Hans Holbein el Jove | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
John Fisher 19 d'octubre de 1469 Beverley, York (Anglaterra) | ||||||||
| Mort |
22 de juny de 1535 Torre de Londres, decapitat | ||||||||
| Causa de mort | Pena de mort (Decapitació) | ||||||||
| Lloc d'enterrament | Saint Peter ad Vincula, (Torre de Londres); el cap, llençat al Tàmesis | ||||||||
21 maig 1535 (Gregorià) –
24 novembre 1504 (Gregorià) –
22 juny 1535 (Gregorià)
Diòcesi: Ancient Diocese of Rochester  | |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Anglicanisme i Església Catòlica | ||||||||
| Formació | St John's College | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | Sacerdot catòlic | ||||||||
| Consagració |
William Warham | ||||||||
| cardenal, màrtir | |||||||||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Comunió Anglicana | ||||||||
| Beatificació | 29 de desembre de 1886 , Roma nomenat per Lleó XIII | ||||||||
| Canonització | 19 de maig de 1935 , Roma nomenat per Pius XI | ||||||||
| Pelegrinatge | Torre de Londres | ||||||||
| Festivitat | 22 de juny (6 de juliol en la Comunió Anglicana) | ||||||||
| Esdeveniment significatiu | Teòleg i humanista, autor de De veritate corporis et sanguinis Christi in Eucharistia | ||||||||
|
| |||||||||
 | |||||||||
|
| |||||||||
|
| |||||||||
 | |||||||||
 | |||||||||
John Fisher (Beverley, York, 19 d'octubre de 1469 - Londres, 22 de juny de 1535) fou un teòleg i humanista anglès. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'anglicana.
Biografia[modifica]
Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d'Enric VII d'Anglaterra, i amic d'Erasme de Rotterdam i de Thomas More. Fisher fou l'any 1503 el primer professor de la càtedra de teologia Lady Margaret a Cambridge. Un any després fou nomenat bisbe de Rochester (1504).
Es va oposar de forma enèrgica a la Reforma protestant, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia (1527). La seva defensa de Caterina d'Aragó i l'oposició als plans d'Enric VIII de divorciar-se'n i canviar la llei de successió foren determinants pel seu empresonament (1534), durant el qual fou nomenat cardenal pel papa Pau III (1535). Aquest nomenament i el seu refús de l'acta de supremacia el va fer ser acusat de traïció, i fou decapitat.
Fou canonitzat pel papa Pius XI el 19 de maig de 1935 igual que Thomas More.
