Vés al contingut

Joan II Borja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan II de Borja)
Plantilla:Infotaula personaJoan II Borja
Biografia
Naixement1493 Modifica el valor a Wikidata
Mort1543 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Duc de Gandia ducat de Gandia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Gandia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Gandia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoana d'Aragó i de Gurrea
Francesca de Castre-Pinós Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancesc de Borja
 () Joana d'Aragó i de Gurrea
Tomás de Borja
 () Francesca de Castre-Pinós
Pedro Luis Garceran de Borja
 () Francesca de Castre-Pinós
Lluïsa de Borja i d’Aragó
 () Joana d'Aragó i de Gurrea
Alfons de Borja i Arago
 () Joana d'Aragó i de Gurrea
Enric de Borja i d'Aragó
 () Joana d'Aragó i de Gurrea
Roderic de Borja i de Castre-Pinós
 () Francesca de Castre-Pinós Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan Borja i Catanei Modifica el valor a Wikidata  i María Enríquez i de Luna Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel Borja Enríquez Modifica el valor a Wikidata

Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543) fou III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).

Antecedents familiars

[modifica]

Fill de Joan de Borja (i, per tant, net del papa Roderic de Borja) i de Maria Enríquez, cosina de Ferran el Catòlic.

Biografia

[modifica]

Joan II Borja serà un dels nobles més destacats en la lluita contra els agermanats, sent el seu ducat un dels centres de l'alçament. El 1521 es produí la Batalla de Gandia, moment culminant de la Revolta de les Germanies, ja que els agermanats van derrotar el virrei Diego Hurtado de Mendoza. Aquesta victòria dels agermanats suposà el saqueig del palau ducal i el bateig forçós a l'abundant població musulmana del ducat (que es dedicava principalment al conreu de la canya de sucre). El duc tingué una actuació important en les Germanies i a la revolta de la Serra d'Espadà, com a resultat d'això fou l'amistat entre Joan i l'emperador Carles V, vinculant la família dels Borja amb la cort dels Àustries.

Encara que no se'l pot considerar un humanista, va mantindre una forta vinculació amb Erasme i els seus seguidors hispans, de la mateixa manera que mantingué correspondència amb Lluís Vives.

El testament atorgat el 1543 feia hereu del patrimoni de Gandia al seu fill primogènit, Francesc de Borja. Al primer fill del seu segon matrimoni, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, li deixà la Baronia de Navarrés; els altres fills es destinarien a la carrera eclesiàstica.

Núpcies i descendents

[modifica]

Es va casar amb Joana d'Aragó i de Gurrea (filla de l'arquebisbe Alfons d'Aragó), amb qui tingué:

Després de quedar-se vidu, el 1530, s'uní a Francesca de Castre-Pinós, amb la qual van tenir:

També mantingué una relació extra-matrimonial amb Caterina Dias de la qual va tenir un fill il·legítim:

  • Joan Cristòfor de Borja


Precedit per:
Joan I
Duc de Gandia
1497-1543
Succeït per:
Francesc de Borja