Joan Vicent Clar i Camarena

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Vicent Clar)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Vicent Clar i Camarena
Biografia
Naixement26 febrer 1962 Modifica el valor a Wikidata
Tavernes de la Valldigna (Safor) Modifica el valor a Wikidata
Mort1990 Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
Activitat
OcupacióPoeta Modifica el valor a Wikidata

Joan Vicent Clar i Camarena (Tavernes de Valldigna, 26 de febrer de 1962 - 1990) va ser un poeta valencià adscrit al corrent del realisme intimista.

El febrer de 1984 va fundar la revista Tac Carbònica junt a una colla d'amics.[1] L'octubre d'aquell mateix any va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés de poesia per Le sucrier velours (Edicions Tres i Quatre).

A hores d'ara encara és el poeta més jove que ha rebut aquest guardó. Es tractava del seu primer poemari i únic que escapà a la seua posterior voluntat de no publicar.

Segons Jesús Girón Araque, autor del blog especialitzat en poesia El cau de Calpurni, «Le sucrier velours va suposar una ruptura en l'estètica poètica del moment. Molt variat en la seua composició, inclou poemes amb estructura rígida al costat de poemes visuals i altres composicions arriscades que connecten amb certa avantguarda i experimentació».

D'aleshores ençà va escriure diversos poemaris que va anar refent, inclòs el ja publicat. El resultat de tot aquest treball es condensa en l'obra: Infinitud de paisatge, que culmina un procés de reelaboració constant. Al cap de poc d'enllestir-la va decidir posar fi a la seua vida. Ocorregué a principi de l'estiu de 1990.

En homenatge pòstum, La Forest d'Arana va publicar la plaquette titulada Amb tinta xinesa (1992); i posteriorment l'obra inèdita de Joan Vicent Clar: Infinitud de Paisatge (Amós Belinchón Ed., 1993), ambdues edicions a càrrec del poeta valencià Lluís Roda. En la presentació d'aquesta última, Roda diu de Clar: «Era una persona sensible i ordenada, visceral i orgullosa, tímidament orgullosa, autoexigent, profundament creadora. Poeta total; en una societat poc poetitzada».

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pellicer, Joan. Antologia d'escriptors de la Safor (volum 2) (en valencià). Gregal llibres, 1986, p. 149-151. ISBN 84-7575-066-4. 


Premis i fites
Precedit per:
Francesc Prat i Figueres
El soldat rosa
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1984
Succeït per:
Jordi Pàmias i Grau
Àmfora grega