Joan el Diaca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1045 (Gregorià)  |
| Mort | 1129 (Gregorià) (83/84 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof |
Joan el Diaca (1045-1129) va ser un erudit armeni que va rebre l'honor del títol de sofista (filòsof), i que comptava també amb l'apreciació del David IV de Geòrgia. Va ser nomenat superior del monestir de Hakhpat. També se'l coneixia com a Vardapet (Doctor).[1]
Obra[modifica]
Se li atribueix la reforma del calendari armeni, i va deixar molts estudis matemàtics a més de treballs doctrinals, rituals i filosòfics. Va formar una col·lecció d'uns 50 manuscrits de teologia i filosofia, corregint errors fets per anteriors copistes i fent-los tornar a copiar pels seus deixebles.[1]
Es considera que va aportar significativament a la creació d'una literatura armènia no religiosa. Per exemple «Una paraula de saviesa» un poema de Joan dedicat a un estornell, legitima la poesia dedicada a la natura, l'amor o la bellesa femenina.[2]
Es diu que tenia la seva biblioteca a una cova, on estudiava dia i nit. Va morir el 1129 i la seva tomba es pot trobar sota el campanar de l'església de la Mare de Déu] del mateix monestir de Haghpat. Encara es pot llegir el seu nom, Sofista Joan.[1] L'historiador Alexander Yeritziantz va trobar alguns manuscrits armenis petrificats el 1873 a la cova de Karni, que es pensa que era l'estudi i biblioteca de Joan.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Kurkjian, 2014, p. 320.
- ↑ «Evolution of Armenian Language» (en anglès). [Consulta: Abril 2015].
Bibliografia[modifica]
- Kurkjian, Vahan M. A History of Armenia (en anglès). Nova York, Armenian General Benevolent Union of America: Indo-European Publishing, 2014, p. 320. ISBN 978-1-60444-771-2 [Consulta: Abril 2015].[Enllaç no actiu]