Jorge Galemire
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 març 1951  Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 6 juny 2015 (64 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, guitarrista, cantant, compositor de cançons |
| Instrument | Guitarra i veu |
Premis | |
  | |
Jorge Galemire (Montevideo, 11 de març de 1951 - Montevideo, 6 de juny de 2015) va ser un guitarrista, arranjador, compositor i cantant uruguaià.[1]
Els seus començaments artístics van estar molt marcats per l'era beat, i va formar part de la dècada del 1970 del segle xx de diversos grups de certa importància a l'Uruguai, com El Syndikato, Epílogo de Sueños i Aguaragua, entre d'altres. També participà en el grup Canciones para no dormir la siesta. El 1977 va ser fundador, amb Jorge Lazaroff i Jorge Bonaldi, del grup Los que Iban Cantando, un dels més importants del cant popular uruguaià de l'època de la dictadura militar de l'Uruguai.[1][2]
Va realitzar els arranjaments de significatius discos per a la música uruguaiana, entre d'altres Hoy canto de Dino i Sansueña d'Eduardo Darnauchans. Al costat d'aquest últim i amb Eduardo Rivero, va realitzar el 1976 i el 1993 un espectacle anomenat Nosotros Tres.[3] Tanmateix va participar com instrumentista en discos de molts altres artistes com Jorge Drexler i Tabaré Arapí.
El 1981 Galemire produeix el seu primer treball solista, Presentación i dos anys més tard edita, Segundos afuera.[3] Paral·lelament a la seva carrera solista, participa cap al 1984 al grup Repique format a més a més per Jorge Vallejo, Alberto Magnone, Jaime Roos, Andrés Recagno, Gustavo Etchenique i Carlos “Boca” Ferreira, i participa en l'enregistrament del seu primer fonograma, Repique.[3] El 1991 surt a la venda Casa en el desierto i a continuació s'exilia a Espanya tornant a l'Uruguai el 2004.[1] El juny de 2005 al costat de la gal·lesa Karen Ann, compon i interpreta música celta.[3] El maig de 2008, fou el guanyador del premi Graffiti de l'Uruguai per la seva trajectòria.[3] El 2011 el seu disc Presentación va ser inclòs en el llibre 111 Discos d'Andrés Torrón, en ser considerat fonamental dins la història de la música uruguaiana.[2]
A principis d'abril de 2015 va patir un infart i un accident vascular cerebral pels que va romandre internat al Centre de Tractament Intensiu de l'Hospital Maciel fins a la seva defunció al juny del mateix any.[3] Altres fonts indiquen que l'accident cerebrovascular hauria tingut lloc al març de 2015.[4]
Discografia[modifica]
- Vals de Pocitos / A contraviento (senzill, amb Eduardo Rivero)[5]
- Presentación (1981)[5]
- Segundos afuera (1983) [5]
- Repique (1984)[5]
- Ferrocarriles (1987)[5]
- Casa en el desierto (1991)[5]
- Perfume (2004)[5]
- Nosotros Tres (amb Eduardo Darnauchans i Eduardo Rivero, 2010)[5]
- Trigo y plata (2012)[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Falleció el músico Jorge Galemire». El País, 06-06-2015. [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Falleció Jorge Galemire». El Observador, 06-06-2015. [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Falleció Jorge Galemire». El Espectador, 06-06-2015. [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ «Murió Jorge Galemire, uno de los músicos más relevantes de Uruguay». Subrayado, 06-06-2015. [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Cuerdas para rato». Montevideo Portal.