Josep Colomer Volart

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Colomer Volart
Dades biogràfiques
Naixement Mataró
Activitat professional
Ocupació Empresari
Modifica dades a Wikidata

Josep Colomer Volart, fabricant tèxtil mataroní, era fill de Tomàs Colomer Volart i Josepa Volart Casas i nét de Narcís Colomer Filvà.[1]

Fou diputat de la Mancomunitat de Catalunya[2] per la Lliga Regionalista, partit conservador i catalanista.

Va ser fundador de l'Acadèmia Musical Mariana, l'any 1918, amb seu al Foment Mataroní.[3] Incialment es tractava d'una formació instrumental, però ben aviat, a l'estiu de 1920, s'hi afegi la massa coral. Segons Joaquim Casas va fer que augmentés el sentit del catalanisme.

Va ser co-promotor juntament amb Mn. Josep Ma. Andreu del qual rebé l'aprovació del Dr. Josep Samsó -beatificat l'any 2010-, de la 'Comissió Pro-Soldats Romans' pels anys 1926 i 1927. Aquesta comissió venia a omplir l'absència dels armats a les processons de Setmana Santa des de feia uns anys.[4]

El senyor Colomer va tenir una destacada col·laboració amb el Museu Comercial Pedagògic (1916) que va ser creat per l'Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró. Per portar a terme el projecte es va crear una Comissió que va estar formada per deu membres.[5]

Els Colomer van pagar l'orgue de la basílica de Santa Maria de Mataró, considerat l'orgue romàntic més important de Catalunya i va ser capitenajat per Josep Colomer Volart.[6] Van ser diversos membres implicats dels Colomer en aquest mecenatge entre ells els seus tiets Francisco Colomer Volart i la seva esposa Teresa Volart Casas tal com explicava la néta dels últims, Mercedes Llisorgas. La Revista Musical Catalana publicada per l'Orfeó Català, anomenava els Colomer com a excel·lents patricis mataronins.[7] El diari La Vanguardia sota el títol 'El Papa y el Emperador' escrivia Vicente Maria de Gibert: 'M'he estès quelcom amb la descripció del nou orgue de Santa Maria, no només per tractar-se d'una obra veritablement important, sinó també per justificar les caloroses felicitacions que vull tributar públicament al petit nucli de generosos patricis del qual el gran sacrifici ha fet possible aquesta gran empresa, havent de mencionar molt especialment al prestigiós industrial mataroní En Josep Colomer i Volart.[8]

Presidí el primer patronat de l'Escola de Teixits de Canet de Mar que fou inaugurat pel president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch.[9]

Josep Colomer fou co-propietari de 'Manufacturas Colomer Hermanos'.[10]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • «Revista Musical Catalana». Orfeó Català, 285-286, setembre-octubre 1927, pàg. 288.
  • Cabot i Sagrera, Neus; Gregori i Cifré, Josep Maria. Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. 1a ed.. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010. ISBN 9788449026256. 
  • Cusachs, Manel «100 anys de l'Assosiació d'Antics Alumnes de Santa Anna». Capgros, Maig 2013.
  • B., V. Capgros, 12-07-2013.
  • Ferrer, Josep M. «Butlletí Museu del Gènere de Punt». Mataró, desembre 2002.
  • Palomer i Pons, Jordi «L'escola de teixits de Punt». Avui, 19-04-1978.
  • «L'Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar». La Veu de Catalunya, 10-02-1932, pàg. 6.
  • Casas., Joaquim «Del meu calaix de sastre». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arxiu Fundació Jaume Vilaseca. Mataró
  2. https://www.yumpu.com/es/document/view/13065350/cap-al-nacionalisme-revolucionari-1914-1931-homenatge-a-felix-/191
  3. Estudis Mataronins
  4. Armats de Mataró
  5. Cusachs, Manel «100 anys de l'Assosiació d'Antics Alumnes de Santa Anna». Capgros, Maig 2013.
  6. Casas., Joaquim «Del meu calaix de sastre». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.
  7. «Revista Musical Catalana». Orfeó Català, 285-286, setembre-octubre 1927, pàg. 288.
  8. La Vanguardia, 19 d'agost de 1927
  9. «L'Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar». La Veu de Catalunya, 10-02-1932, pàg. 6.
  10. MATARÓ 1919-1936, DEL LOCAUT A LA REVOLUCIÓ ANARQUISTA. L'ÈPOCA DEL DOCTOR JOSEP SAMSÓ

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]