Josep Lacreu Cuesta

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Lacreu)
Infotaula de personaJosep Lacreu Cuesta
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Activitat
Ocupaciócatedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata

Josep Lacreu Cuesta (Burjassot, Horta Nord, 1956)[1] és un lingüista i lexicògraf valencià.[2]

Renovador de les publicacions lingüístiques valencianes en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i l'editorial Bromera,[3] va ser professor de la Universitat de València i cap del Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció (SALT) de la Generalitat Valenciana, on va iniciar els treballs de desenvolupament del programari de traducció SALT.[4][5][6] Des de 2007[7] és cap de la Unitat de Recursos Lingüísticotècnics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[2]

Ha rebut el premi de la crítica, en la modalitat d'estudis lingüístics, atorgat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana pel llibre Diccionari pràctic d'ús del valencià (1999)[8] i el premi de la Generalitat valenciana a la Contribució a la Normalització Lingüística del Valencià pel seu llibre Diccionari bàsic d'ús del valencià (2000).[9]

Publicacions[10][modifica]

Autor o coautor
  • 1990 - Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (9 edicions).
  • 1997 - Vocabulari llenguatge administratiu. Colomar Editors
  • 1999 - amb Ofèlia Sanmartín i Bono i Dionís Seguí - Els verbs valencians: manual pràctic, Alzira, Edicions Bromera.
  • 2017 - Pren la paraula, Paiporta, Àrbena. Recopilació d'articles sobre alguns aspectes controvertits del valencià.
Director
  • 1995 - Vocabulari de barbarismes, València, Generalitat Valenciana i Colomar Editors
  • 1995 - Diccionari valencià, València, Generalitat Valenciana - Edicions Bromera - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2 edicions).
  • 1995 - Els verbs valencians, València, Generalitat Valenciana - Edicions Bromera - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (5 edicions).
  • 1995 - Gramàtica valenciana, València, Generalitat Valenciana - Edicions Bromera - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (8 edicions).
  • 1998 - Diccionari pràctic d'ús del valencià, Alzira, Edicions Bromera (5 edicions).
  • 2000 - Diccionari bàsic d'ús del valencià, Alzira, Edicions Bromera (6 edicions).
  • 2001 - Diccionari valencià de pronunciació, Alzira, Edicions Bromera.
  • 2005 - Diccionari escolar castellà-valencià valencià-castellà, Alzira, Edicions Bromera (2 edicions).
  • 2006 - Diccionari d'aula castellà-valencià valencià-castellà, Alzira, Edicions Bromera (2 edicions).
  • 2007 - Diccionari de sinònims, antònims i idees afins, Alzira, Edicions Bromera.
  • 2008 - Diccionari multiús, Alzira, Edicions Bromera.

Referències[modifica]

  1. ↑ Lacreu Cuesta, Josep. Manual d'ús de l'estàndard oral. Universitat de València, 2006, p. contraportada. ISBN 8437063957. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «50 aniversari del DCVB». Butlletí electrònic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, num.14, 05-10-2012. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013 [Consulta: 4 novembre 2013].
  3. ↑ Giménez, Leonardo. «El diccionari de sinònims i antònims, innovador i general, que feia falta». Llibres. Pàgina 26. Diari electrònic valencià, 25-03-2009. Arxivat de l'original el 2013-11-04. [Consulta: 16 gener 2018].
  4. ↑ «La Diputació promou l'ús del valencià a través del programa traductor SALT.». Vilaweb, 15-02-2003. [Consulta: 13 abril 2013].
  5. ↑ «Traductores Automàticos. Instrucciones programa SALT» (en castellà). Universitat Pompeu Fabra. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013. [Consulta: 4 novembre 2013].
  6. ↑ Lacreu Cuesta, Josep. «Valoració de la incidencia social dels programes de traducció: els cas del Salt». A: Institut d'Estudis Catalans. II Jornades per a la Cooperació en l'Estandardització Lingüística, 1 gener 2002, p. 187-. ISBN 978-84-7283-646-4 [Consulta: 4 novembre 2013]. 
  7. ↑ «Nomenament». Diari oficial de la Comunitat Valenciana, 5670, 31-12-2007 [Consulta: 4 novembre 2013].
  8. ↑ «El Interuniversitari premia a Lacreu por el "Diccionari pràctic d"ús"» (en castellà). El País, 23-04-1999. [Consulta: 4 novembre 2013].
  9. ↑ Generalitat valenciana, Llibres millor editats 2000, Premis Generalitat, València, 2000
  10. ↑ «Obres de Josep Lacreu en Worldcat.com».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Lacreu_Cuesta&oldid=30545394»