Vés al contingut

Josep Piquer i Pellicer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Piquer i Pellicer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1916 Modifica el valor a Wikidata
Avinyó (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (20 anys)
Mollet del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvoluntari requeté Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareLluís Piquer i Jové Modifica el valor a Wikidata

Josep Piquer i Pellicer (Avinyó, 16 d'abril de 1916 - Mollet del Vallès, 30 de juliol 1936) fou un requeté català.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 16 d'abril de 1916 a Avinyó (Barcelona) en el si d'una família benestant.Era fill del pedagog català Lluís Piquer i Jové. Va estudiar Batxillerat en el col·legi dels Pares Franciscans de Balaguer i posteriorment peritatge tèxtil a l'Escola Industrial de Terrassa. Va ser un dels fundadors de la Federació de Joves Cristians a Parets del Vallès. Era Terciari Franciscà i Apòstol de la Joventut, fidelment secundat pel seu germà Àngel. En el moment de la seva mort treballava en les oficines de la fàbrica La Linera a Parets del Vallès. L'any 1931, ell i el seu germà Ángel (que vivien aleshores a Tarragona) van ser perseguits i detinguts, per haver defensat les processons. La família es trasllada a Parets del Vallès, ja que era un poble on ningú els còneixia i volien passar desapercebuts, però el germà gran en Josep Maria va cantar Missa al poble, la familia va quedar definitivament assenyalats com a catòlics, a part el pare donava classes de Catecisme a l'escola nacional.

Va establir la Federació de Joves Cristians al poble, apartant a la joventut de les diversions més mundanes i dirigint-la a un teatre catòlic organitzat per ell a casa seva. Va formar també una "schola cantorum" per als cants religiosos, concerts populars i caramelles, traslladant-se fins i tot a Mollet i altres pobles. Era professor de violí, i tocava el cornetí.

En les eleccions de la República va treballar amb entusiasme pel triomf de les dretes, cosa que va aconseguir, formant part del partit Comunió Tradicionalista. Va assistir a actes tradicionalistes on va ser ascendit a sergent comandant de tots els requetés de la comarca del Vallès Oriental.[1]

Durant molt de temps va anar elaborant informes sobre els seus veïns, anotava si eren bons cristians o no, també assenyalava els anarquistes, i gent que estava a favor de la República, juntament amb el seu pare i el seu germà.

El 18 i 19 de juliol de 1936 es va sumar a l'Alzamiento Nacional, ja que la seva família habia estat financiant a un grup de requetés de Granollers i van intentar la sublevació de Granollers sense èxit, ja que els milicians de Granollers els van poder fer fora.

Després d'aquest acte fallit es van tenir d'amagar, ell i el seu germà àngel es van amagar en uns camps de blat, el seu pare es va amagar a Ca l'Orlau a Lliçà, els dos fills es reuniren amb el pare el dia 23 de juliol, amb l'impossibilitat de fugir enlloc es van estar a casa fins al dia 26 de juliol, día en que Joan Almirall els va alertar que gent de Granollers els buscaven, veient la situació varen decidir d'anar a casa d'uns familiars a Barcelona, van estar buscant vies d'escapament, ja que totes les carreteres estaven controlades,i el día 28 de juliol a la una de la matinada van ser interceptats per un control a Santa Perpetúa de la Mogoda, aquests els van lliurar al Comité de Montcada i Reixach, tenien ordres d'executar-los però l'encarregat de fer-ho havia jugat a fútbol amb l'Àngel i va decidir d'entregar-los al comité de Parets, on van arribar a la tarda.

El comité de Parets els van fer firmar un document en el que quedaven sota les ordres del comité de Parets, Amadeu Pagès i Xartó no els va voler executar tal com tenia ordres i els va dir que podien tornar a casa, però que no podien abandonar el poble.

El 30 de juliol de 1936 va entrar a Parets 30 membres del comité de Granollers, que el van detenir juntament amb el seu pare i el seu germà Àngel, on aquella mateixa nit els van afusellar a Can Valls, al terme municipal de Mollet del Vallès,[2] les ultimes paraules que va pronunciar van ser " Viva Cristó Rey"

Referències

[modifica]
  1. «Germans Àngel i Josep Piquer Pellicer i el seu pare, Lluís». Federació de Cristians de Catalunya, 18-10-2016. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 15 juliol 2018].
  2. Alcalá, Cèsar. Las Checas del Terror (en castellana). 2007. LibrosLibres, p. 286. ISBN 978849608859.