Josep Sanxis i Ferrandis
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1622  València |
| Mort | 26 març 1694 (71 anys) Tarragona |
 Arquebisbe de Tarragona | |
| 27 novembre 1679 – ← Juan Manuel de Espinosa – José Llinás y Aznar → Diòcesi: arquebisbat de Tarragona | |
| Bisbe de Sogorb | |
| 13 octubre 1672 – ← Anastasio Vives de Rocamora – Crisóstomo Royo de Castellví → Diòcesi: bisbat de Sogorb | |
| Bisbe diocesà | |
| 22 febrer 1672 – ← Pedro de Alagón y de Cardona – Juan Bautista Sorribas → Diòcesi: bisbat de Tempio-Ampurias | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Consagració | Ludovico Alfonso de Los Cameros |
Josep Sanxis i Ferrandis[Nota 1] (València, 17 de desembre de 1622—Tarragona, 26 de març de 1694), també citat, castellanitzat, com José Sanchís y Ferrándiz, va ser un religiós mercedari valencià, que arribà a ser bisbe de Sogorb (1673-1680) i arquebisbe de Tarragona (1680-1694)
El 1634 va entrar a l'Orde de la Mercè, professant en un convent de la ciutat natal. Després, va estudiar a la Universitat de Salamanca i, finalitzats els estudis, va ser professor de filosofia a la Universitat de València, entre 1644 i 1649.[1][2] Com a mercedari predicà en diverses localitats, a més de València, passà també Madrid, Sevilla, Granada, entre d'altres.[3] Dins de l'orde, va ser secretari de província entre 1652 i 1655, definidor provincial el 1659 i escollit pare general de l'orde el 18 d'octubre de 1664 a Granada, càrrec que va ostentar durant sis anys.[1][2] Durant la seva estada a València millorà el convent, n'amplià la biblioteca i sufragà la construcció de diverses cases de socors i beneficència, a més del convent i santuari del Puig. El 1677 feu erigir una estàtua de Sant Pere Nolasc al pont dels Serrans. Fou també qualificador del Sant Ofici i del de Sa Majestat al Consell de la Suprema Inquisició.[3]
Quan finalitzà el seu mandat a l'orde, el 1671 va ser nomenat bisbe d'Empúries de Sardenya per la reina regent, Maria Anna d'Àustria, i tot hi arribar a ser consagrat l'any següent, no en va prendre possessió perquè el 1673 va ser destinat al bisbat de Sogorb. El 1680 és traslladat a l'arquebisbat de Tarragona, nomenat per Carles II, on va celebrar concilis provincials el 1685 i 1691. Va reedificar el convent del seu orde i el 1691 va estendre la festa de Santa Tecla a tota la província eclesiàstica.[1][2] Morí a Tarragona el 1694, on fou enterrat, al cor de la catedral, sota una làpida decorada amb el seu escut heràldic.[3]
Notes
[modifica]- ↑ Alguns dubten sobre si Ferrandis era el segon cognom i li atribueixen Arça.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española (en castellà). Volum VII. Madrid: Editorial CSIC, 2003, p. 153-154.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Josep Sanxis i Ferrandis». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 gener 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Boix i Ricarte, Vicent. Historia de la Ciudad y Reino de Valencia (en castellà). vol. II. València: Imprenta de D. Benito Monfort, 1845, p. 414.