Vés al contingut

Josep d'Alòs i de Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:55, 29 abr 2012 amb l'última edició de Beussonbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Josep d'Alòs i de Ferrer (Barcelona 1653 - 1720) fou un jurista partidari de Felip V en el conflicte de la Guerra de Successió.[1] Era el pare d'Antoni i Josep Francesc d'Alòs.

Josep d'Alòs era catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona.[1] Quan el 1705 va començar la revolta contra Felip V els partidaris de l'arxiduc Carles van saquejar la casa que tenia a Barcelona i varen cremar la que tenia a la llavors vila de Sarrià.[1] Va fugir cap al regne de Castella on Felip V el va fer noble i li encarregà la cancelleria de Valladolid. El 1712 actuava d'assessor de l'estat major de l'exèrcit felipista que envaïa Catalunya, i acabada la guerra fou membre de la Real Junta de Justicia y Gobierno entre 1714 i 1716.[1] Després fou nomenat magistrat de l'Audiència i des d'allí dirigí la reforma del sistema municipal català per imposar el model homogeneïtzador i centralista de la Nova Planta.[1]

Quan Espanya trencà l'aliança amb França, aquesta s'alià amb la Gran Bretanya i els exèrcits d'aquests països entraren altre cop a Catalunya, fent ressorgir el sentiment antiborbònic de la població. Josep d'Alòs va liderar les milícies que reprimiren aquest sentiment, i per això els guerrillers van tornar a cremar altre cop casa seva.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 33