Joventut Atlètica Sabadell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióJoventut Atlètica Sabadell
Dades base
Tipus entitat club esportiu
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

La Joventut Atlètica Sabadell (JAS) és un club d'atletisme de Sabadell (Barcelona) , afiliat a la Federació Catalana d'Atletism e (FCA). Tant els seus atletes com els seus equips participen en competicions d'àmbit estatal sota el reglament de la Real Federación Española de Atletismo (RFEA). Els atletes representen a l'entitat en totes les diferents categories existents de competició atlètica des dels benjamins fins als veterans.

Al mateix temps, es tracta d'una entitat sense ànim de lucre dedicada a la promoció de l'atletisme dins la ciutat de Sabadell amb una llarga trajectòria i arrelament ciutadà. Com a tal, l'entitat té un conveni amb l'Ajuntament de Sabadell per col·laborar en totes les activitats d'atletisme que s'adrecen a la ciutadania i per participar activament en l'organització de l'escola municipal d'atletisme.

Fundat en 1921 i registrat en 1924 com entitat excursionista, en 1927 crea la secció atlètica i des de 1946 existeix únicament com a club atlètic. És a partir de 1950, quan l'entitat adopta el nom actual i en la denominació en què és coneguda des de llavors: Joventut Atlètica Sabadell (JAS).

Esportistes olímpics com Josep Molins (Roma-1960), Carme Valero (Montreal-1976), Montse Pujol (Seül-1988) i Miguel Quesada (Atenes-2004 i Pequin-2008) i mundialistes com: Angels Guitart (Dusseldorf-1977), Rosa MªMorató (Osaka-2007), Ana Pinero (Daegu-2011), Xavier Carrión (Istanbul-2012) i Sergio Ruiz (Moscou-2013) es van forjar al planter de la JAS. José Santos, medallista en dues edicions dels Jocs Paralímpics (Toronto-1976 i Arhem-1980), també va créixer dins la JAS.

HISTÒRIA[modifica]

Inicis (1921-1936)[modifica]

L'any 1921 una colla de joves funden la Joventut Excursionista Pensament. Aquesta entitat seria l'embrió de la que en el pas del temps passaria a ser la Joventut Atlètica Sabadell. Però va caldre esperar fins a l'any 1924 perquè fos registrada oficialment com entitat. Lluís Amat n'és elegit primer president. La seu social estava ubicada en un cafè, com totes les entitats de l'època: la Taverna Urpi (actual Hotel Urpi).

En l'any 1926 l'entitat va patir una incisió, pel fet que es decantava cada cop més a marxes de muntanya de caràcter competitiu (fetes amb indumentària muntanyenca i motxilla). D'aquesta escissió, sorgeix la fundació de l'Agrupació Excursionista Terra i Mar, formada bàsicament per exmembres del Pensament (flor de muntanya), disconformes amb la llavors filosofia que havia agafat l'entitat.

Un any més tard (1927) es formalitza la creació de la secció d'atletisme, afegint-se a les ja existents (escacs, tir amb arc, coral, ...). El seu promotor i responsable de la secció fou Joaquim Candela, el qual, també se li atribueix el fet d'haver dissenyat la samarreta, gairebé molt semblant a l'actual.

Organitzats pel Pensament, es van dur a terme esdeveniments que van obtenir un gran ressò popular, com la 1a edició de la cursa a peu "Volta a Sabadell" (1929). A partir de la següent edició (1930), al primer classificat local en aquesta cursa se li atorgava el títol de "campió de Sabadell de gran fons", sent Jaume Jové el seu primer guanyador. Històric: es tracta del primer campió de Sabadell d'una disciplina atlètica.

Els primers Campionats de Sabadell d'atletisme foren organitzats l'any 1932 pel Club Natació Sabadell (CNS), sent aquesta entitat la pionera de l'atletisme local des de la seva irrupció la dècada anterior (1920). La competició se celebra al terreny de joc del Futbol Club Atlètic. Les proves de fons i mig fons són guanyades pels atletes del Pensament, mentre que la resta de proves (velocitat, salts i llançaments) els vencedors són atletes del CNS. A partir de la següent edició (1933) ja serà el Pensament (amb el pas del temps, la JAS) la que organitzarà totes les edicions del Campionat de Sabadell.

En 1933 es produeix un altre gran escissió en el futur de l'entitat, però aquest cop cap a l'inrevés. Tots els membres de la secció atlètica del CNS, disgustats pel tracte que rebien per part del seu club, decideixen ingressar a les files del Pensament per continuar desenvolupant la seva trajectòria atlètica. Amb el reforç d'aquests atletes, la Joventut Excursionista Pensament fa un gran salt qualitatiu al tenir atletes en totes les seves disciplines, fet que li permet formar un equip complet per primer cop.

Els primers anys de l'entitat van significar un gran esforç per part dels que la gestionaven, ja que, en aquells moments, la pràctica de l'atletisme no disposava d'instal·lacions adients a la ciutat. Les competicions es duien a terme en improvisades pistes d'atletisme marcades en calç dins el terreny dels respectius camps de futbol. Fruit dels pocs recursos i mitjans de l'època, cal destacar, per exemple, que les perxes eren de fusta i que només hi havia 10 tanques (la prova havia de disputar-se sobre la distància dels 60 metres i en series de dos corredors). No hi havia res més i així es va anar trampejant la situació fins que va esclatar la Guerra.

Postguerra (1946-1960)[modifica]

La Guerra Civil i els primers anys de la postguerra van marcar un parèntesi en el desenvolupament de l'entitat. Durant deu anys no hi ha cap tipus d'activitat, fins que cap al 1946 en Josep Company i Jaume Jove decideixen reactivar la secció atlètica de l'entitat. Al ser aquesta secció l'única en voler ressorgir, l'entitat es refunda de nou amb el nou nom de "Joventut Atlètica Pensament" arrel Assemblea Extraordinària de Socis feta el 18 de novembre de 1946.

A partir d'aquesta data, l'activitat de l'entitat és la pròpia d'un club d'atletisme i exclusivament dedicada cap aquest esport. Així doncs, en 1947 es torna a disputar la "Volta a Sabadell", i en 1948 organitza el Campionat d'Espanya de cros. Es tracta de la seva XXX edició i es disputa al camp d'aviació de Can Diviu (actual aeroport). Tal campionat va suposar un gran esdeveniment per la ciutat amb una gran afluència de públic. Al ser la respectiva organització modèlica, la Federació va tornar a atorgar a Sabadell el Campionat d'Espanya quatre anys després (1952).

En 1949 els mateixos atletes i altres membres del club condicionen un terreny per a poder entrenar i un cop acabat es van aconseguir les primeres pistes per la pràctica atlètica a la ciutat. Per exemple, en Jaume Jové, al ser fuster, és qui fa els bancs del vestidor, saltòmetres, tanques, javelines... doncs la precarietat econòmica de l'època impossibilitava l'adquisició de tal material. Anomenat el "Camp de la JAS", aquí es van disputar proves atlètiques des del 1950, però les reduïdes dimensions de la pista (només 4 carrers i un perímetre de tan sols 200 metres pel carrer 2) feia que la Federació hi possés moltes traves a l'hora de disputar qualsevol competició atlètica. Complicats càlculs a l'hora de fer diverses voltes a la pista, els 100 metres s'havien de fer en diagonal, als 400 tanques s'havia de canviar la posició de la tanca al pas de cada volta, en cas d'algun llançament llarg l'artefacte anava a les teulades de les cases veïnes...

Malgrat les dificultats d'aquesta època, els respectius protagonistes asseguren que fou de les millors, doncs per primer cop, l'entitat disposava de terreny propi per la seva activitat. Fruit d'aquest bon ambient, sorgeix la iniciativa de tornar a canviar el nom de l'entitat i substituir el nom del Pensament pel nom de la ciutat i així atraure més l'interès ciutadà. També és l'únic club atlètic local i per tant era una bona ocasió per fer en canvi. Així doncs, en Assemblea de Socis es decideix que a partir de l'1 de gener de 1951 s'adopti el nom actual: Joventut Atlètica Sabadell.

En 1952, la JAS aconsegueix el seu primer títol de la seva historia, doncs es proclama campió de Catalunya per clubs de 3a categoria. De l'equip sobresurten dos joves atletes: Josep Molins i Josep Romaguera. Aquest últim passarà a la història al ser al primer atleta internacional del club gràcies a la seva participació en els Jocs Mundials Universitaris (actual "Universíada"). Mentre que Josep Molins, en el transcurs dels anys, serà decisiu per l'atletisme sabadellenc i la seva història.

Arran de les mancances del terreny del camp de la JAS, a partir de 1954 es lloga el camp de futbol del Gimnàstic Mercantil per entrenar i disputar aquí les competicions atlètiques. El terreny era millor però cada volta a la pista només feia 260 metres i els carrers tenien un traçat rectangular gairebé sense corba. Però la situació tampoc va millorar en anar a remolc dels horaris dels partits i haver de compartir el terreny amb els futbolistes. Les competicions només es poden fer en acabar els respectius partits de futbol. En el transcurs de les dues següents temporades, els atletes es troben desplaçats cada cop més dins un ambient predominant futboler i comencen a caure en desànim.

En 1956 només 5 atletes acaben la temporada i la situació s'agreuja a l'any següent en quedar-se sense atletes. El fet de no disposar de camp propi per a entrenar desanima fins a tal extrem als atletes que en la temporada d'aquest any (1957) la JAS no té cap fitxa. El club toca fons en quedar-se sense atletes ni membres de Junta Directiva, fet que posa en perill el futur del club.

Des de la seva creació, l'entitat sempre va haver de fer front a diversos obstacles per manca d'espais adients a la ciutat per entrenar, i que al 1957 van amenaçar seriosament la seva existència. Només en Josep Company segueix a càrrec de la Secretaria i és l'única persona visible del club durant un parell d'anys. En aquest temps va anar publicant articles atlètics a la premsa local perquè no es perdés l'interès cap aquest esport dins la ciutat. Gràcies al seu valuós arxiu, també publica les taules dels Rècords de Sabadell i evolució cronològica del cada rècord per mantenir viu l'esperit atlètic entre els afeccionats locals.

En 1959 en Josep Company convenç a Joan Colomer per ser el nou president del club malgrat no tenir ni atletes, ni directius, ni instal·lacions. Però tots dos junts, i després de moltes gestions, s'aconsegueix que l'Ajuntament es comprometi a construir unes pistes d'atletisme en un terreny del barri de Sant Oleguer. Suposarà les primeres pistes d'atletisme de la ciutat de Sabadell. De fet, actualment són les úniques i després de diverses rehabilitacions actualment és l'Estadi d'atletisme "Josep Molins".

Arran del compromís municipal a construir les Pistes, els atletes tornen i la il·lusió apareix de nou al club. Paral·lelament, el Patronat Municipal d'Esports, sota la direcció tècnica del club, engega la promoció escolar i ja se celebra la primera edició del Campionat de Sabadell escolar (1959). Superades les dificultats dels anys anteriors, a partir d'ara la seva projecció esportiva i social no ha fet més que créixer.

Ressorgir (1961-1967)[modifica]

El 8 de juliol 1961 es va inaugurar les Pistes Municipals amb motiu de l'encontre internacional Catalunya – Llenguadoc/Pyrenees. Gràcies a la bona qualitat de la pista (cendra), va permetre a la JAS organitzar importants competicions en la dècada dels seixanta, com per exemple un Espanya-Itàlia "B" (1962). En el transcurs d’aquesta competició, el madrileny Miguel López Aguado millora el rècord d'Espanya de salt d'alçada (1,97), marca de gran valor doncs es va fer sense matalàs (inexistents a l'època).

Un altre exemple, entre els esdeveniments esportius organitzats per la JAS, que cal destacar és el Gran Premi Sant Sebastià de cros, una prova que s'ha celebrat ininterrompudament des del 1962. El Gremi de Fabricants va col·laborar econòmicament en l'organització de l'esdeveniment i, per aquest motiu, la cursa des d'aquell any porta el nom del seu patró. Per aquesta primera edició es disputa pels carrers de Sabadell amb l'objectiu de rememorar les antigues Voltes a Sabadell tan populars dels anys 30. Tomàs Barris, el millor atleta espanyol de l'època és qui enceta l'historial de guanyadors.

A partir de l'any 1964 apareixen les primeres atletes femenines al club i s'inicia la taula de rècords de Sabadell, ja que són les pioneres de l'atletisme local. Al Campionat de Sabadell hi ha la inclusió per primer cop de proves per les dones, tot i que només amb un parell disciplines, es pot considerar a aquest campionat com la primera edició femenina. Al següent any ja seran 6 les disciplines a disputar i, de mica en mica s'hi aniran afegint les altres.

Aquest mateix any (1964) l'equip masculí es classifica per primer cop per disputar la fase final del Campionat d'Espanya de clubs de 3a categoria, però a causa de les penúries de l'època, fa que siguin els mateixos socis de la JAS els que hagin de col·laborar econòmicament pel desplaçament (Oviedo). La millor actuació de la en la JAS, a la història d'aquesta mateixa fase final, fou just a l'any següent (1965) al aconseguir el subcampionat. Èxit que repetiria en les tres edicions següents.

Fruit de la bona qualitat de la cendra de les Pistes Municipals, es segueixen disputant grans esdeveniments atlètics a Sabadell al ser de les millors pistes de cendra de l'Estat. En 1965 se celebren els Campionats de Catalunya (també en 1967) i la fase final del Campionat d'Espanya de clubs de 3a categoria (també en 1969 i 1974). Així mateix, en 1966 Sabadell acull per tercer cop un encontre internacional d'atletisme. La selecció espanyola junior s'enfronta a un combinat francès de la LIFA (Ligue Ille France Atlhetisme), és a dir, una selecció de departaments de la regió de Paris (Ille de France). Aprofitant l'esdeveniment d'aquest matx, s'estrenen els matalassos pels salts de perxa i alçada, i es releguen definitivament al passat i l'oblit les caigudes en clots de sorra.

La Sant Sebastià es trasllada d'escenari per adaptar-la a una cursa de cros i es disputa en un circuit al voltant de les Pistes. Això li permet organitzar l'edició d'aquest mateix any (1966) del Campionat de Catalunya de cros, el primer que organitza la JAS de la seva història. Al mateix temps es produeix per primer cop la inclusió d'una cursa femenina dins el programa de l'esdeveniment. Tot i ser una única cursa de mil metres, suposa la incorporació de la dona en la història de la Sant Sebastià.

Èxtasi (1968-1978)[modifica]

I del ressorgiment a l'èxtasi. L'equip masculí de la JAS segueix imparable la seva escalada: en 1968 es proclama subcampió d'Espanya de cros per clubs (a només 3 punts del campió), en 1969 revalida aquest mateix subcampionat estatal i guanya per equips la clàssica "Jean Bouin", i en 1970 bat el rècord d'Espanya del relleu 4x400 per clubs. A final d'any, la JAS figura en el lloc 13 del Rànquing Nacional masculí 1970 (la millor posició de sempre). En un període de 7 anys, es proclama en 5 cops: campió de Catalunya de cros per clubs.

Gràcies a les gestions de la JAS, s'aconsegueix fer incloure una pista d'atletisme dins el projecte del Pavelló Municipal d'Esports. Inaugurat el 19 de desembre de 1970, va suposar ser la primera instal·lació de Catalunya en tenir pista atlètica coberta (anella de 156 metres de fusta i recta de 50 metres de goma als carrils centrals). En l'àmbit estatal, només Madrid tenia pista "indoor" i just l'endemà s'inaugura la d'A Corunya. Això va permetre disputar a Sabadell tots els campionats de Catalunya de la dècada dels 70, tres Campionats d'Espanya (1 junior i 2 juvenils) i tres "meetings" internacionals (i tots organitzats per la JAS).

L'equip femení de la JAS viu els millors moments de la seva historia. A final de la temporada 1975, el club assoleix la 3a posició del rànquing nacional (el millor lloc de sempre) i en 1976 aconsegueix el seu millor èxit: campions d'Espanya de cros per clubs. Fita que tindria continuïtat, ja que tant en 1977 i 1978 aconseguiria revalidar el títol.

Carme Valero es converteix en el millor atleta de la història del club, i una de les millors esportistes de la història de l'esport espanyol. En 1976 aconsegueix (aleshores) la millor gesta de l'atletisme nacional en guanyar el campionat del món de cros, fita que repetiria a l'any següent al revalidar títol i tornar-se a proclamar com a campiona del món. Participa en els Jocs Olímpics (Montreal'76), fet històric, doncs es tracta de la primera atleta espanyola en prendre part en una Olimpíada. Per quatre cops és elegida com la "Millor Esportista Espanyola", fita que encara avui en dia cap dona espanyola ha assolit.

En 1977 la JAS organitza la millor competició de la seva historia: el Campionat d'Espanya de cros. De fet, tot i que ja l'entitat va tenir cura de les edicions de 1948 i 1952, el nivell de popularitat i difusió de l'atletisme nacional havia agafat una embranzida considerable (TVE va retransmetre en viu l'esdeveniment). L'escenari de l'esdeveniment fou l'incomparable marc del Bosc de Can Deu. De fet, des de 1970 aquí ja se celebrava el tradicional cros de Sant Sebastià.

La JAS travessa un dels moments esportius més brillants de la seva història amb un total de sis atletes formant part de la selecció espanyola al llarg de l'any 1977. Dins les seves files, compta amb les dues millors atletes del país: Carme Valero i Montse Pujol. Aquesta última, considerada la nena prodigui de l'atletisme nacional pels innumerables rècords estatals assolits en les categories de promoció. En 1978, bat el rècord del món junior dels 400 metres tanques, un altre gran fita per l'atletisme espanyol i per la nostra ciutat.

En 1978 la JAS organitza dos festivals atlètics en els quals s'inclou la disputa de la cursa dels 5.000 i dels 10.000 metres femenins. Fet històric, ja que es tracta de les primeres curses femenines d'aquesta distància celebrades a l'estat espanyol i, per tant, s'inicia el rècord evolutiu de la prova. Gran encert: la ciutat de Sabadell és l'escenari d'aquest esdeveniment pioner per aquestes noves disciplines atlètiques en l'àmbit femení (el 3.000 era la distància oficial més llarga per les dones).

I un altre fet històric: l'equip masculí de la JAS es proclama campió de Catalunya de marató per equips en guanyar la Marató Catalunya (Palafrugell, 1978). Es tracta de la primera edició i, per tant, enceta l'historial de guanyadors del campionat de Catalunya per equips.

Declivi (1979-1986)[modifica]

Paradoxalment, quan millor estava l'entitat, comença un declivi que passarà factura en el transcurs dels anys. És una suma de factors, per una part, la marxa dels millors atletes del club cap a altres més potents i per l'altra part, el desgast de les instal·lacions que impossibilita l'organització de grans esdeveniments atlètics. Les dues coses són desmotivants i fa que tota la Junta del club plegui. Durant dos anys, la JAS es regeix per una Junta Gestora. Tant les pistes a l'aire lliure (cendra) com les cobertes (fusta) estaven obsoletes i necessitaven una remodelació. Fins a 1980 la pista "indoor" del Palau va estar operativa (es disputa per 10a vegada consecutiva el Campionat de Catalunya), però les reduïdes dimensions de la pista va fer que caigués en desús a partir de llavors.

En 1980 l'entitat toca fons i l'equip masculí ha de competir a la 3a categoria catalana fruit dels dos descensos consecutius. L'entitat ha estat a punt de desaparèixer per tercer cop en la seva història. S'havia quedat gairebé sense atletes ni directius. Afortunadament, es salva la situació i de mica en mica anirà remuntant el vol.

En 1983, l'entitat pateix el cop anímic més fort de la seva història amb la pèrdua d'un atleta en un desplaçament del club. José Mª Bravo, atleta juvenil i llavors campió català, perd la vida a conseqüència d'un fatídic accident de tràfic anant cap a San Sebastián, seu del campionat d'Espanya. Des de llavors, el Campionat de Sabadell de cros de categories de promoció, porta el seu nom.

Esponsorització (1987-1988)[modifica]

L'equip femení de la JAS es reforça a cop de talonari amb l'objectiu de ser el millor club nacional de cros. Només dos atletes formades al planter del club formen part d'aquest equip, i entre elles, Carme Valero que torna a la JAS per acabar aquí la seva carrera esportiva. S'assoleixen dos títols més de campions d'Espanya de cros per clubs (1987 i 1988). Cadascun d'ells, amb el nom d'un espònsor diferent lligat al nom del club. Així doncs, l'entitat es veu obligada al canvi de nom per compromisos comercials i passa a dir-se JAS-Xerox (1987) i JAS-Silos (1988).

Fruit de disposar del millor equip nacional femení de cros, era lògic organitzar un Campionat d'Espanya de cros per clubs. I així va ser: en 1987, el bosc de Can Deu acull l'esdeveniment davant dels afeccionats locals, la JAS es proclama campiona d'Espanya. Es tracta del seu quart títol, però al revalidar aquest campionat a l'any següent, converteix a la JAS amb el club nacional en més nombre de títols (5) en categoria femenina. Per cert, fita que actualment encara és vigent, doncs cap club espanyol femení ha assolit 5 títols.

En 1987, l'equip femení de la JAS-Xerox assoleix el tercer lloc en el Campionat d'Europa de fons en ruta. Es tracta del primer èxit internacional de la història de l'entitat. I no fou l'únic, ja que al següent any (1988) i amb el canvi d'espònsor, el mateix equip femení de la JAS-Silos es proclama subcampió d'Europa de fons en ruta i tercer en el Campionat d'Europa de cros.

Consolidació (1989-2009)[modifica]

En 1989 es duu a terme una important remodelació de les instal·lacions (canvi de paviment) doncs en l'estat obsolet que es trobaven les pistes d'atletisme (cendra) impedia que s'hi poguessin celebrar esdeveniments esportius de cer-ta entitat, el que significa la renovació total de la pista per adaptar-se als estàndards actuals de l'època (sintètic).

El 2 de setembre de 1989 té lloc la inauguració a tal remodelació amb la celebració d'un "Meeting Nacional" amb la participació d'alguns atletes de la selecció espanyola que just una setmana després representen a Espanya a la Copa del Món en la inauguració a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, fet que va permetre gaudir d'un festival atlètic de força qualitat.

Barcelona acull els Jocs Olímpics (1992) i arran de tal magne esdeveniment, alguns membres del club s'impliquen en alguna labor pel desenvolupament de la competició atlètica (mesurament circuit marató, jutges, auxiliars o voluntaris). Gràcies a una subvenció d'Olimpíada Cultural, permet la publicació del llibre: "Història de l'atletisme a Sabadell: 1914-1991". Escrit per dos atletes de la JAS (Ricard Rof i Pere Melero), es tracta del primer llibre publicat a l'Estat en relació a la història atlètica d'una ciutat del país.

Malgrat les bones perspectives assolides arran de disposar d'una instal·lació amb material sintètic des de 1989, aquestes es van anar diluint any rere any al anar-se deteriorant la pista fins al punt de no poder tornar a acollir grans esdeveniments atlètics i limitar-se a proves d'àmbit casolà. En 1993, tot i ser concedit a la JAS per part de la RFEA, es perd l'ocasió d'organitzar a Sabadell el "Torneo Federaciones" (Campionat d'Espanya absolut per Federacions Autonòmiques). Pel mateix motiu, la JAS també perd organitzar els Campionats d'Espanya Junior (1996) i el Campionat d'Espanya Universitari (1998). Competicions atorgades al club però condicionades a una instal·lació adient a l'esdeveniment.

Els Campionats de Sabadell de 1993 són històrics pel fet d'incloure la prova de la perxa femenina dins el programa del campionat. Inèdit. Aquell mateix any, la IAAF havia decidit incorporar la perxa com una prova oficial per a les dones, i com a tal, la perxa femenina seria una prova més dins el calendari femení a partir de la següent temporada. Fins aquell moment, les proves de perxa per a les dones no eren autoritzades. A Sabadell, es va veure per primer cop al nostre país, unes dones saltant perxa. Es tractava de la primera competició oficial de perxa femenina disputada a Espanya.

Després de 24 anys, la Sant Sebastià canvia d'escenari. Des de 1970 se celebrava al Bosc de Can Deu (seu d'un Campionat d'Espanya individual i un per clubs, i de dos Campionats de Catalunya individuals i dos per clubs), però assumptes logístics aconsellaven el seu trasllat. Des de 1995, es disputa al cèntric Parc Catalunya, ja que ofereix una millor infraestructura que l'apartat però majestuós bosc de Can Deu. Aquí se celebrarà el Campionat d'Espanya Universitari i Cadet (1996) i tres edicions del Campionat de Catalunya (1996-1998-2003).

La JAS apareix dins el "Llibre dels records catalans 1995". Fou amb motiu d'una diada social popular amb l'ànim de formar un gran equip de relleus i que tothom hi tingués cabuda (i sense ningú repetint posta). I es va aconseguir: 150 rellevistes d'un mateix club (tots socis de la JAS) estableixen un nou rècord català de 100x400 masculí i 50x400 femení. A partir de llavors, la JAS va anar millorant any rere any la seva gesta.

A petició de la JAS, es signa un conveni pel reconeixement municipal als títols de campió de Sabadell i als rècords de Sabadell batuts. L'acord és possible gràcies a la bona entesa entre els dos clubs atlètics de la ciutat (la JAS i la secció atlètica del CNS) i la bona posterior acollida a la Regidoria d'Esports. Així doncs, en 1995 Ajuntament de Sabadell, Joventut Atlètica Sabadell i Club Natació Sabadell, oficialitzen la corresponent normativa i des de llavors, els títols de campió i recordista local són reconeguts i atorgats pel mateix Ajuntament. És la primera ciutat de l'Estat en fer-ho.

En 1996 un altre fita per a la història. Amb motiu del "Trofeu 75è Aniversari JAS" s'inclou una cursa d'obstacles femenina (2.000 metres). Mai al nostre país s'havia corregut una cursa d'obstacles per a dones oficialment. Des de feia un temps, la IAAF ja autoritzava aquesta prova a la categoria femenina i era habitual en curses de l'Europa de l'Est. La cursa feta a Sabadell, va suposar la primera cursa d'obstacles oficial (alçada obstacle segons reglament) feta a l'Europa Occidental. En 1998, definitivament el Congrés de la IAAF aprova que la cursa oficial d'obstacles per les dones sigui el 3.000 en comptes del 2.000 i, a partir d'ara, serà inclosa aquesta prova dins el calendari femení. Amb motiu dels Campionats de Sabadell (1998) i coneixedors de la decisió de la IAAF presa tan sols uns dies abans, la JAS inclou la cursa dels 3.000 metres obstacles femenins. Suposa ser la primera vegada en què aquesta prova es corre a Europa.

Dins dels actes del 75è aniversari del club, la JAS signa un acord de col·laboració amb "Sumi-Informàtica" per patrocinar algun projecte per donar rellevància a l'efemèride. Surt a la llum un CD commemoratiu. Es tracta del primer CD dedicat exclusivament a un club atlètic nacional. També es dóna a conèixer la web de la JAS. En 1996, el món d'internet era gairebé desconegut pels usuaris i no va tenir el valor merescut. Suposava ser el primer club nacional en estar connectat a la xarxa i tenir web personalitzada (fins i tot abans que la mateixa Federació). Tres mesos després, la RFEA ja té internet (però la JAS s'havia avançat).

En 1999, la JAS fa un intent de Record Guinness en formar l'equip de relleus més nombrós possible: fent relleus d'una volta a la pista (400 metres) per membres del club diferents. En total s'aconsegueix fer un "equip" de 272 per-sones de diverses edats (entre 3 i 70 anys). Per tant, es completa un relleu 272x400 fet en poc més de 6 hores de cursa. S'envia tota la documentació necessària i un complet dossier a la seu de Guinness (Londres) però el rècord no és reconegut. Malgrat tot, tampoc es demostra una marca superior a la feta per la JAS (272 rellevistes). Per a la història del club quedarà com un record Guinness oficiós.

Malgrat les expectatives inicials en tenir una pista sintètica, de mica en mica es va anar deteriorant fins al punt de no poder organitzar grans esdeveniments atlètics a la ciutat. Fet desmotivant pels membres actius de l'entitat. Per mantenir viu l'esperit emprenedor, la JAS té la iniciativa de crear una nova cursa pe-destre: "Rodant pel Riu Ripoll". Cursa d'uns deu kilòmetres amb sortida i arribada a les Pistes Municipals d'Atletisme. Creada l'any 2002 i disputada el dia de Sant Esteve, ja ha esdevingut una cursa clàssica que se celebra a cada 26 de desembre.

El 20 de març de 2004 té lloc la inauguració a una nova remodelació a les Pis-tes d'Atletisme. Aquest cop, no tan sols es tracta de la renovació del paviment sintètic, sinó que inclou torreta per la photo-finish i noves grades. Aprofitant tal completa remodelació, la instal·lació passa a anomenar-se: "Estadi Atlètic Josep Molins". El fet de tornar a disposar d'una pista de qualitat, permet a la JAS a tornar a organitzar grans esdeveniments atlètics. En el mateix any 2004, se celebra els Campionats de Catalunya absoluts (37 anys després del darrer cop), la Final "A" de la Lliga Catalana i l'encontre internacional amistós junior "4 Motors per a Europa". A l'any següent (2005) també se celebra els Campionats d'Espanya Promesa.

El mateix any 2004 fou il·lusionant. L'Ajuntament de Sabadell presenta el projecte guanyador per la possible construcció d'una pista coberta a Catalunya dins el Complex Esportiu de Sant Oleguer. Amb el suport de la Federació Catalana, ja que la pista de Vilafranca del Penedès té masses inconvenients. De fet, des d'uns anys enrere, la ciutat de Sabadell és l'única ciutat catalana en mostrar interès a tornar a tenir una pista atlètica "indoor", tot recordant la solera que va tenir l'antiga pista de fusta al Pavelló Municipal en la dècada dels 70. Tot i el principi d'acord entre les institucions, la manca de pressupost impedeix fixar l'inici de les obres i encara es tardaria un parell d'anys (2006) en posar la primera pedra a la futura "Pista Coberta de Catalunya".

Projecció (2010-2016)[modifica]

El 26 de setembre de l'any 2010 té lloc la inauguració de la flamant "Pista Coberta de Catalunya". Suposa ser l'única instal·lació de Catalunya amb una pista atlètica a l'interior, doncs, paral·lelament, la pista "indoor" de Vilafranca ja queda inoperativa. A partir de la següent temporada tota la programació hivernal en l'àmbit català ja se celebrarà a Sabadell. A l'acte inaugural i dins un ambient festiu, se celebra una cursa de relleus de caràcter popular entre 3 equips de 200 persones cadascun (per tant, es disputa un relleu 200x200). Al mateix temps, se celebra una cursa oficial de 400 metres tanques. Inèdit. Correguda esporàdicament en alguns meetings europeus, suposa ser la primera cursa d'aquestes característiques que es disputa a Espanya, inaugurant el rècord evolutiu d'aquesta prova, que tot i no ser una prova habitual del calendari, sí que té rang d'oficialitat.

Sabadell disposa d'una de les millors pistes cobertes del país (hi ha que opina que és la millor, doncs, com que no té velòdrom ofereix una millor visió) i, paradoxalment, una de les pitjors pistes d'aire lliure del país, doncs la pista sintètica de l'Estadi Josep Molins ja està tan deteriorada que un altre cop ja no pot acollir grans esdeveniments atlètics. Des de la JAS ja es demana una altra re-modelació.

Mentrestant, la Pista Coberta de Catalunya ja acull tota mena de competicions, fet que possibilita la consecució de records estatals en totes les categories i innumerables marques dins els respectius rànquings nacionals. Sens dubte, una gran projecció per la ciutat. Sabadell és l'escenari de la Copa del Rei (2011) i de tres Campionats d'Espanya absoluts consecutius (2012-13-14). També és l'escenari de diversos Campionats d'Espanya Junior (2 individual i 3 per clubs), un Campionat d'Espanya Cadet i un Campionat d'Espanya Veterà per clubs. En el transcurs del nacional del 2014, Ruth Beitia fa aquí la segona millor marca mundial "indoor" de l'any, mentre que en 2016, l'etíop Genzebe Dibaba obté aquí la millor marca mundial "indoor" de l'any en la cursa dels 3.000 metres. Tal projecció situa Sabadell al mapa.

Entre tanta eufòria fa que els equips de la JAS tornin a brillar com els vells temps. L'any 2011, l'equip promesa del relleu 4x100 es proclama campió d'Espanya (primer títol estatal del club exceptuant els 5 absoluts femenins de cros), en 2012 l'equip absolut assoleix l'ascens a la Divisió d'Honor (màxima fita històrica del club), en 2013 es proclama campió de Catalunya absolut de cros (39 anys després del darrer títol) i en 2014 es proclama campió d'Espanya de curses de muntanya (encetant l'historial per equips).

Un cop assolit l'ascens a la Divisió d'Honor, l'equip absolut masculí competeix un total de tres temporades a partir de l'any 2013, mentre que l'equip femení es consolida a la Primera Divisió. Tot i tenir els equips absoluts gairebé a primera línia, alguns encontres de lliga no es poden celebrar a l'Estadi per no reunir aquest les condicions mínimes exigides i s'hagi d'anar a disputar a altres pistes els encontres assignats a la JAS com a local. Un cop més es posa n'evidencia que cal tenir unes pistes aptes, perquè sense pistes, la projecció de l'atletisme sabadellenc queda aturada. Finalment, l'Ajuntament de Sabadell es compromet en dur a terme la corresponent i necessària rehabilitació.

Però caldrà esperar fins a l'estiu de l'any 2016 per veure l'inici de les desitjades obres a una nova rehabilitació de l'Estadi Josep Molins. I, segons previsions tècniques, estarà llesta per estrenar abans de la finalització de la temporada. Coincidint amb l'acte, es disputarà el 64è Campionat de Sabadell absoluts (exceptuant la primera edició, tots organitzats per la JAS). Com a novetat a tal remodelació, és que el color del paviment sintètic és de color blau, com un reconeixement als colors de l'entitat atlètica més representativa de la ciutat al llarg de la història. Una entitat que ja avança a pas ferm i il·lusionant cap al seu centenari...

Ricard Rof (1/9/2016)

Enllaços externs[modifica]