Judici d'intenció

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Judici d'intenció[1] en retòrica és una crítica, acusació o condemna no dels actes o del mal que una persona ha fet, sinó de les suposades i sovint mal interpretades intencions d'aquesta persona. L'expressió és d'origen francès: procès d'intention i data de principis del segle XIX.[2] És una de les tècniques retòriques per rebutjar un acte o una proposició amb el pretext que dissimula idees o intencions inconfessables. L'error en la premissa és que pren una suposició com un fet sense provar-la.[3][4] Es pot considerar com una subcategoria de l'argumentum ad hominem.[5] La suposada mala intenció no és sempre un argument arbitrari, si a més del judici, l'enunciant porta proves contundents i acceptats d'aquesta intenció.[6]

En dret penal, la prova de la intencionalitat d'un acte criminal és un element crucial per diferenciar entre delictes dolosos i delictes imprudents. La dificultat és comprovar-ne la intencionalitat, que és un element subjectiu d'una acció que només es pot inferir amb molta prudència des de fets concrets o indicis verificats.[7] D'un costat hi ha la materialitat objectiva d'una acció i els seus efectes, i de l'altre costat la difícil qüestió de la motivació.

Referències[modifica]

  1. Castellanos i Llorenç, Rafael. «intenció». A: Diccionari Francès-Català (en francès, català). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 513. ISBN 8441209081. 
  2. «intention». A: Larousse dictionnaire de français (en francès). 
  3. Ringuet, Jean-Noël. «Sophisme de procès d'intention» (en francès). [Consulta: 28 febrer 2017].
  4. Dupleix, André. «Les procès d'intention» (en francès). Doyenné Pau-Périphérie, 2014. [Consulta: 28 agost 2017].
  5. Doury, 2010, p. 21.
  6. Perelman, Chaïm, 1989, citat per Doury, 2010, p.21
  7. «El dret penal: concepte» (pdf). Generalitat de Catalunya - Departament de Justícia.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]