Karl Schlesinger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1813  |
| Mort | 18 gener 1871 (57 anys) Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | violoncel·lista |
| Ocupador | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Alumnes | Karl Udel |
| Instrument | Violoncel |
 | |
Karl Schlesinger (19 d'agost, 1813 - Viena (Àustria), 18 de gener, 1871), fou un violoncel·lista austríac, professor. Nebot del violinista Martin Schlesinger (1751-1818).
Des de 1838 va ser solista de les orquestres del Teatre Nacional de Pest i després de l'Òpera Imperial de Viena. El 1849-1855. va tocar a la primera formació del "Quartet Helmesberger" (abans, des de 1845, va actuar com a part del seu predecessor, el quartet dirigit per Leopold Jansa). També va actuar com a solista -en particular, el mes de novembre de 1857[1] va fer l'estrena del Concert per a violoncel op. 33 de Robert Volkmann dedicat a ell.[1] Aquest concert havia estat compost el maig de 1853, però a causa de la malaltia de Schlesinger no es va poder estrenar fins aquesta data.[1]
Des de 1862 va ser professor de violoncel al Conservatori de Viena (entre els estudiants de Schlesinger hi havia, en particular, Reinhold Gummer, Joseph Sulzer, Karl Udel i Louis Spitzer).
El germà gran de Schlesinger, Emanuel (1802–1875) va ser violinista a l'Òpera Imperial de Viena i professor de música.