Keladi Chennamma
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1671  | ||||
| Mort | 1696 (24/25 anys) | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Religió | Hinduisme | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | política, lluitadora per la llibertat | ||||
| Altres | |||||
| Títol | Reina | ||||
Keladi Chennamma fou la reina del regne Keladi a Karnataka, (també conegut com a Bednur i Ikkeri), que es va formar després de la caiguda de l'Imperi Vijayanagara.[1]
Filla de Siddappa Shetty , un comerciant nadiu[2] de Basrur, Chennamma es va casar amb el rei Somashekara Nayaka[3] el 1667 DC.[4] Després de quedar vídua l'any 1677,[5] Chennamma va gestionar de manera eficient l'administració de la dinastia Keladi Nayaka.[5] Durant el seu regnat de 25 anys, va frenar l'avanç de l'exèrcit mogol dirigit per Aurangzeb des de la seva base militar al regne de Keladi situat a Sagara. Va adoptar a Basavappa Nayaka, un parent proper que la succeí com Hiriya Basappa Nayaka.[3][4] També va signar un acord comercial amb els portuguesos[3] que incloïa productes bàsics com el pebrot i l'arròs.[3]
Els portuguesos li van donar l'epítet "la Reina del Pebrot" o "Raina da Pimenta". També va permetre als portuguesos establir esglésies a Mirjan, Honnavara, Chandravara i Kalyanpura.[6] A l'estat de Karnataka, se la recorda, juntament amb Abbakka Rani, Kittur Chennamma, Belawadi Mallamma i Onake Obavva, com les dones guerreres i patriotes més importants.
El regne Keladi va ser probablement l'últim a perdre l'autonomia davant els governants de Mysore i, posteriorment, contra els britànics. El seu gabinet estava dirigit per Timmanna Naik, que era el descendent d'un comandant de Vijayanagra.
Atac d'Aurangazeb[modifica]
Va proporcionar refugi a Rajaram Chhatrapati, fill de Shivaji que fugia de l'emperador mogol Aurangzeb,[7] després d'una reunió amb el seu gabinet i va tractar Rajaram amb respecte,[3] però Aurangazeb va atacar Keladi. Keladi Chennamma va lliurar la guerra sense derrota i la batalla amb els mogols va acabar en un tractat.[4]
Subordinat del Regne Keladi, Sadasiva de Swadi també va ajudar Rajaram a través d'un préstec.[3]
Llegat[modifica]
És considerada l'epítome del valor de les dones kanareses, juntament amb Rani Abbakka, Onake Obavva i Kittur Chennamma.
La fortalesa de Mirjan va ser construïda per Keladi Chennamma.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Bhat, N. Shyam. South Kanara, 1799-1860 : a study in colonial administration and regional response. 1st. New Delhi, India: Mittal Publications, 1998, p. 43. ISBN 9788170995869.
- ↑ amar chitra katha vol 793
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Dixit, Giri S. Studies in Keladi History: Seminar Papers. Bangalore: Mythic Society, 1981, p. 4,5,115.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «1671-96 Rani Regnant Chennamma of Keladi (or Bednur) (India)». Worldwise guide to women in leadership. [Consulta: 13 novembre 2012].
- ↑ 5,0 5,1 Thilagavathi, B.S. Chandrababu, L.. Woman, her history and her struggle for emancipation. Chennai: Bharathi Puthakalayam, 2009, p. 241. ISBN 9788189909970.
- ↑ Kudva, Venkataraya Narayan. History of the Dakshinatya Saraswats. Madras: Samyukta Gowda Saraswata Sabha, 1972, p. 112.
- ↑ Krishnamurthy, Radha. Sivatattva Ratnakara of Keladi Basavaraja: a cultural study. Keladi, Karnataka: Keladi Museum and Historical Research Bureau, 1995, p. 6,115.
- ↑ «Excavations - 2000-2005 – Karnataka». Fort, Mirjan, dt. Uttar Kannada. Archaeological Survey of India and National Informatics Centre. [Consulta: 24 maig 2010].