Kōken

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Koken Tenno)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKōken
Empress Koken.jpg
Nom original (ja) 孝謙天皇
Biografia
Naixement 718 (Gregorià)
Mort 770 (Gregorià) (51/52 anys)
Causa de mort Verola
  Emperadriu del Japó
749 – 758
Shōmu
Junnin

764 – 770
Junnin
Kōnin
Activitat
Ocupació Emperadriu
Família
Família Família Imperial de Japó
Cònjuge sense valor
Fills sense valor
Pares ShomuKōmyō Tradueix
Germans Fuwa-naishinnō Tradueix, Inoe-naishinnō Tradueix, Asaka-shinnō Tradueix i Motoi-ō Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

L'emperadriu Kōken (孝謙天皇 (japonès)718 - 28 d'agost de 770) fou el 46è i 48è monarca del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.[1] L'emperadriu va tenir dos regnats; el primer, sota el nom de Kōken-tenno, que va transcórrer des de l'any 749 fins al 758. Aquell any va abdicar en favor del seu cosí tercer, l'emperador Junnin, però sis anys després el va derrocar i va tornar a accedir al tron sota el nom de Shōtoku-tenno, i va regnar fins a la seva mort l'any 770. Abans d'ascendir al Tron del Crisantem, el seu nom personal (imina)[2] era Abe.[3]

Fou la filla de l'emperador Shomu i de l'emperadriu consort Komyo. La princesa Abe va ascendir al tron l'any 749, a l'edat de 31 anys, després de l'abdicació del seu pare. En accedir al Tron del Crisantem va adoptar el títol d'Emperadriu Kōken.

L'any 757, després de la mort del seu pare, l'emperadriu decideix anomenar al Príncep Imperial oi com a Príncep de la Corona, enlloc del Príncep Imperial Funado, que havia estat designat en el testament de l'emperador mort. A l'any següent, amb 39 anys, abdica en favor del seu cosí tercer i fill adoptiu, el Príncep Imperial oi, qui va esdevenir l'emperador Junnin. No obstant això, el poder del nou emperador era minúscul i la retirada emperadriu exercia el poder darrere del tron.

Així, l'any 764, ella decideix derrocar el seu cosí i va tornar a accedir al tron amb 45 anys, sota el nom d'emperadriu Shōtoku.[2]

L'emperadriu era una devota budista, de fet mai va renunciar als seus vots mentre va ser emperadriu. Va ser molt propera a un monjo budista anomenat Dokyo, a qui li va atorgar poder i títols. Aquest succés va demostrar el poder creixent dels clergues budistes i fou un factor clau del trasllat de la capital a Nara, cap a l'any 784, per l'Emperador Kanmu.

Kugyo[modifica]

Kugyo (公卿) és el terme col·lectiu per als personatges més poderosos i directament lligats al servei de l'Emperador del Japó anterior a la restauració Meiji. Eren cortesans hereditaris, el prestigi i l'experiència dels quals els havia portat al més alt esglaó cortesà.

Com a Kōken
Com a Shōtoku

Eres[modifica]

Article principal: Era japonesa

Com a Emperadriu Kōken
Com a Emperadriu Shōtoku

Referències[modifica]

  1. Titsingh, I. Annales des empeurs du Japon. Brown, 1834, p. 73 - 81. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Delmer, M; Ichiro, I; Brown. The Future and the Past, a translation study of the Gukansho, an interpretative history of Japan written in 1219 (en anglès). Bekerley: University of California Press. ISBN 0-520-03460-0. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Varley, H. A Chronicle of Gods and Sovereigns: Jinno Shotoki of Kitabatake Chikafusa (en anglès). 2. New York: Columbia University Press, 1980. ISBN 0-231-04940-4. 

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kōken Modifica l'enllaç a Wikidata
Títols de regnat
Precedit per:
Shōmu
Llista d'Emperadors del Japó:
Kōken

749–758
Succeït per:
Junnin
Precedit per:
Junnin
Shōtoku
764–770
Succeït per:
Kōnin