L'hereu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreL'hereu
Tipusnovel·la autobiogràfica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPrudenci Bertrana i Comte
Llenguacatalà
Publicació1931
Creació1931
Dades i xifres
Gènerenovel·la
Movimentmodernisme català
Premis
PremisPremi Joan Crexells
Altres
ISBNISBN 9788494595318
OCLC431611015 Modifica el valor a Wikidata

L’hereu és una novel·la de Prudenci Bertrana, publicada l'any 1931. És la primera de les tres novel·les que formen la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, juntament amb El vagabund (1933) i L'impenitent (1948), i representa la consagració literària de Prudenci Bertrana. Va guanyar el Premi Crexells de 1931 i va ser reeditada en versió definitiva el 1933.[1] És una bona mostra de narrativa modernista.[2]

Argument[modifica]

L’hereu narra el període vital d’Innocenci Aspriu (àlter ego de Bertrana), que va des de la seva infantesa, fortament lligada a l’escenari rural del mas familiar de l’Esparra (la Selva), fins al seu matrimoni i establiment a la ciutat de Girona. En aquesta novel·la, on la descripció hi juga un paper predominant, hi excel·leix el talent incomparable de Bertrana a l’hora de pintar amb paraules els paisatges i els oficis, la personalitat entranyable de pagesos, surers i caçadors, el pas del temps dictat per la naturalesa.[1]

L’autor presenta en aquesta elegia del món rural en desaparició la pròpia adolescència al mas patern, sentida i descrita com un paradís perdut. Innocenci Aspriu freqüenta des d’infant els turons i boscos del mas Aspriu, a L’Esparra. Hi sent descloure la sensualitat i contempla i sublima els misteris de la natura. A instàncies familiars prova de fer-se enginyer a Barcelona, però fracassa i s'enamora d’Eugènia, la dispesera, treballadora, pacient i plena de bonesa. Rere un festeig clandestí s’hi casa per facilitar la vida familiar malmesa per la malaltia de la mare i el mal caràcter del pare, vell carlí i mal administrador de les finques. Un cop retornat a la llar, reprèn una vida desvagada, més pendent de les belleses de la natura que de les responsabilitats familiars. Enfrontat al despotisme del pare, n’ha de tenir cura prop de la mort. Veu minvar el guany de les sureres a causa de la pèrdua de mercats, d’un incendi devastador i, sobretot, de la seva incapacitat per a adaptar-se a la mentalitat industrial, ancorat en els valors patriarcals i en una visió molt personal i íntima de la relació amb la natura. Tot plegat posa de manifest el contrast entre un heretatge idealitzat i feliç i la dura realitat que s’imposa.[2]

És una novel·la iniciàtica —amb alguns elements extrets de la vida real de l’autor—, on el personatge, després d’amarar-se de rusticitat, se sent sobirà de la seva propietat amb un delit joiós fet d’admiració, sentit de pertinença i amor al terrer, i exempt d’ambició material i d’interès economicista. La pèrdua de l’heretat clou l’etapa benaurada de la vida del protagonista.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «L'hereu». Edicions de la ela geminada. [Consulta: 23 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Diccionari de la literatura catalana». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 23 abril 2020].
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a L'hereu