L'Orontea

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióL'Orontea
Títol original L'Orontea
Forma musical òpera
Compositor Antonio Cesti
Llibretista Giovanni Filippo Apolloni
Llengua original Italià
Font literària Giacinto Andrea Cicognini
Gènere Dramma musicale
Actes tres
Personatges
  • la Filosofia (soprano)
  • l'Amore (soprano)
  • Orontea (soprano)
  • Alidoro (tenor)
  • Silandra (soprano)
  • Corindo (contralt)
  • Creonte (baix)
  • Aristea (contralt)
  • Giacinta (soprano)
  • Gelone (baix)
  • Tibrino (soprano)
Estrena
Data 19 de febrer de 1656
Escenari Innsbruck
Modifica dades a Wikidata

L'Orontea és una òpera d'Antonio Cesti sobre un llibret de Giovanni Filippo Apolloni, basat en un altre de Giacinto Andrea Cicognini, estrenada a Innsbruck el 19 de febrer de 1656.

S'arribà a representar en diverses ciutats italianes i austríaques, coincidint amb l'època en què l'òpera italiana es començava a difondre arreu d'Europa. Va ser una obra molt popular a Itàlia on es representà pràcticament sense interrupcions fins al 1683.

Se situa a mig camí entre l'òpera de cort i l'òpera lírica, intentant fins i tot fer-ne una síntesi. No s'hi troben commemoracions històriques, ni finalitats al·legòriques sinó simplement una diversió on l'amor s'encén i s'apaga en un instant, quan el menyspreu succeeix a l'adoració. En aquest joc de l'amor i de l'atzar, tots els personatges cremen en el mateix foc, sense poder-se resistir, proclamant tots, per torns, que l'amor ignora la llei.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]