És un edifici industrial aïllat, amb un cos principal d'administració i un cos lateral més allargat de treball. El cos principal, simètric, remarca l'entrada i l'espai de rebedor. Ràfecs assenyalant les alçades de planta baixa i pis. Finestres d'arc rebaixat. El cos lateral, més neutre estilitza els recursos constructius per donar-li més ritme, tot potenciant una mena de rosassa de totxo ceràmic. És l'element més important de l'edifici noucentista.[1]
Habitatges dels treballadors
L'habitatge del cap és una casa unifamiliar aïllada de planta baixa i pis. Aquesta està feta d'elements de totxo ceràmic que remarquen les alçades i les línies horitzontals d'aquesta. Molt decorada i ús de fusta en les finestres.[1]
Els habitatges dels treballadors són habitatges en filera de planta baixa i dos pisos amb sòcol de pedra. L'accés consisteix en un arc de mig punt i composició, en general, simètrica i predomina l'horitzontalitat. Finestres agrupades per tal de remarcar l'horitzontalitat i balconeres que fan de contrapunt.[1]
↑ 1,01,11,21,3«La Fàbrica». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2016].
