La Païssa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La Païssa (Monistrol de Calders))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «La Païssa (Granera) ».
Infotaula d'edifici
La Païssa
Monistrol de Calders. La Païssa 8.jpg
Façana principal de la masia i dependències
Dades
Tipus Masia
Característiques
Estat d'ús En perfecte estat d'ús
Altitud 490,9[1]
Ubicació geogràfica
Moianès
Monistrol de Calders
Localització Monistrol de Calders
41° 46′ 23″ N, 2° 00′ 55″ E / 41.7731194444°N,2.01525833333°E / 41.7731194444; 2.01525833333Coord.: 41° 46′ 23″ N, 2° 00′ 55″ E / 41.7731194444°N,2.01525833333°E / 41.7731194444; 2.01525833333
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 16782
Modifica les dades a Wikidata

La Païssa és una gran masia al nord del terme municipal de Monistrol de Calders (Moianès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. De planta irregular, la masia està formada per diversos cossos, i té capella pròpia, dedicada a Sant Narcís. Al llarg de tota la història ha estat una masia forta i important, d'on havien sortit regidors i batlles del terme tot al llarg de l'edat moderna. Els descendents d'aquesta masia, cognomenats Planell o de Planell, foren ciutadans honrats de Barcelona i, per tant, entraren a formar part de la petita noblesa catalana. Prop de la masia, al sud-est, hi havia un conjunt de tombes medievals, que fou excavat i estudiant en el seu moment, però després ha sofert l'abandonament fins a la total destrucció a causa d'haver estat adaptat el lloc per a una cleda de bestiar oví.[2][3]

Descripció[modifica]

Masia situada d'alt d'un turó; encarada a migdia. És un edifici de tres plantes, amb força complexitat arquitectónica, i amb moltes etapes de construcció. Uns murs tanquen, pel cantó de migdia, la masia, el barri, la capella, i altres cossos adossats, deixant dues portes d'entrada, una pel mas i les seves dependències, i l'altre per la capella. Sobresurt del conjunt arquitectònic una torre de defensa. Al 1792 s'adossà un cos a ponent; a proncipis del 1900 hi ha modificacions a la part nord i est, amb influències modernistes. Altres construccions posteriors a la part oest (corts, corrals...) Té finestres gotitzants. El material constructiu hi és variat; La part més antiga és pedra (bàsicament el cos residencial); hi ha sectors en reble i sectors amb maó.[4]

Capella de Sant Narcís[modifica]

Sant Narcís de la Païssa és una capella al costat del mas, sense un estil gaire definit, d'una sola nau, petita i rectangular, i sense absis exempt. És al costat sud-est de la masia, fora del cos principal, amb porta exempta, però integrada en el recinte exterior.[5]

Camp de la Font[modifica]

El Camp de la Font és un camp de conreu de cereals al nord-oest de la masia de la Païssa. Conté la font que subministrava aigua a aquesta masia. Aquest camp centra tot el sector nord-oest dels camps immediats a la masia, a la banda oposada a la Quintana de la Païssa.[6][7][8]

Font[modifica]

La Font de la Païssa és una surgència a 480 metres d'altitud, al nord-oest de la masia de la Païssa, en el Camp de la Font.[9] [10][11]

Les Vinyes[modifica]

Les Vinyes de la Païssa és un paratge. De les vinyes que donaren nom al paratge, no en queda res, a part que l'indret està començant a ser destruït per l'ampliació de la propera pedrera de la Païssa. Les vinyes caigueren en desús i abandonament a mitjan segle XX, però en queden de testimoni nombroses barraques de vinya i parets de marge de pedra seca. Aquest paratge d'antigues vinyes és al nord de la masia de la Païssa.[12][13]

Pedrera[modifica]

La Pedrera de la Païssa o Pedrera dels Gorgs Blaus és una antiga explotació d'extracció de pedra per a la construcció al terme municipal que al segle XXI serveix per a l'extracció de terra i grava per a la construcció, bàsicament pel descens de la qualitat de la pedra, que fou la primera activitats de la pedrera. És al nord de la masia de la Païssa i queda damunt i a ponent dels Gorgs Blaus.[14][6][15]

Quintana[modifica]

La Quintana de la Païssa és la quintana de la masia de la Païssa.[6][16][17]

Història[modifica]

Al mas s'hi observa obra des del segle XII fins al XIX. El topònim "La Pahissa" es troba ja en documentació del s. IX.[4] Es sap que un fill de la Pahissa fou abat del monestir de Sant Benet de Bages al segle XII, i que en aquest temps es pagaven uns tributs al monestir de Santa Mª de l'Estany, per uns privilegis especials en forma de butlles.[4]

Havia tingut una anterior capella, romànica, que va passar a ser presó, avui estable. La capella avui existent data del 1629, i era sota l'advocació de Sant Narcís. Al 1936 fou profanada.[4]

El mas, avui casa de colònies, conservava una interessant decoració i mobiliari, i també documentació. Tradicionalment s'explica l'existència de la torre com a defensa de bandolers i posteriorment per les carlinades.[4]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Païssa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Erill I Pinyot, Gustau, Gual I Purtí, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). DL. B-54.339/2006
  3. Perarnau I Llorens, Jaume I Piñero I Subirana, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. Sense ISBN.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «La Païssa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 març 2017].
  5. Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer dos passos d'aproximació
  6. 6,0 6,1 6,2 Erill I Pinyot, Gustau, Gual I Purtí, Jordi (Fotografies) I Manent I Oristrell, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). DL. B-54.339/2006.
  7. Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer dos passos d'aproximació
  8. 41° 46′ 25.34″ N, 2° 0′ 53.46″ E / 41.7737056°N,2.0148500°E / 41.7737056; 2.0148500
  9. 41° 46′ 24.06″ N, 2° 0′ 47.61″ E / 41.7733500°N,2.0132250°E / 41.7733500; 2.0132250
  10. Erill I Pinyot, Gustau, Gual I Purtí, Jordi (Fotografies) I Manent I Oristrell, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). DL. B-54.339/2006
  11. Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer un pas d'aproximació
  12. Les Vinyes de la Païssa a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  13. 41° 46′ 33.72″ N, 2° 1′ 7.202″ E / 41.7760333°N,2.01866722°E / 41.7760333; 2.01866722
  14. 41° 46′ 30.42″ N, 2° 1′ 24.76″ E / 41.7751167°N,2.0235444°E / 41.7751167; 2.0235444
  15. Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer un pas d'aproximació
  16. La Quintana de la Païssa en el seu entorn a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  17. 41° 44′ 44.55″ N, 1° 59′ 56.23″ E / 41.7457083°N,1.9989528°E / 41.7457083; 1.9989528