Vés al contingut

La coronació d'espines (Ticià, Louvre)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaLa coronació d'espines

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorTicià Modifica el valor a Wikidata
Creació1542 ↔ 1543
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentescola veneciana de pintura Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
poplar panel (en) Tradueix (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida303 (alçària) × 180 (amplada) cm
Propietat deEstat francès Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióDepartament de Pintura del Museu del Louvre Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariINV 748 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

La coronació d'espines és un quadre de Ticià (com indica la inscripció Titianus F. en un dels graons). Realitzat entre 1542 i 1544, és un quadre clau del període comprès entre els seus treballs per a les corts italianes de Ferrara, Màntua i Urbino, i les obres per als Farnesio de Roma, on Ticià es va traslladar el 1545.[1]

Es troba al Museu del Louvre i el pintà per encàrrec de la confraria de l'església de Santa Maria delle Grazie, de Milà, per adornar l'altar de la capella de la Santa Corona.

El tema

[modifica]

La coronació de Crist és un relat esmentat en els evangelis de Mateu (27:29), Marc (15.17) i Joan (19:2, 5). Ticià hi reflecteix amb molta passió la burla i el dany que busquen ocasionar els soldats de Pilat a Jesucrist, la qual cosa el governador romà permet per tractar de satisfer els jueus sense haver d'executar-lo, com pretenien aquests.[2] És representat en multitud d'ocasions per molts pintors de tots els temps.

Descripció de l'obra

[modifica]
La coronació d'espines, 1572 – 1576, Pinacoteca Antiga de Múnic

L'autor reflecteix amb un intens dramatisme l'episodi bíblic en un context al·ludit pel bust de l'emperador Tiberi, que és representat sota l'arc de mig punt romà.[3]

Tots els personatges de l'obra reflecteixen per la seua anatomia i posa les figures de les estàtues clàssiques representades per Miquel Àngel, que podria denominar-se terribilitat.[4]

S'ha considerat aquest retaule com la resposta del pintor a les influències manieristes vingudes de Roma i la Toscana, i que es manifesten en les pintures per la monumentalitat, l'emulació de l'antiguitat i l'elegància en el dibuix, a la qual cosa Ticià suma el típic colorit venecià.[5]

Aquesta pintura fou un fort motiu d'inspiració per a Caravaggio.

Ticià adapta l'estil de les seues figures al tema tractat, com era el seu costum.[6]

Referències

[modifica]
  1. VV. AA.. El modelo veneciano en la pintura occidental, pàg. 55. R. Areces, 2012. ISBN 978-84-9961-061-0. 
  2. VV. AA.. Mitología clásica e iconografía cristiana, pàg. 272. R. Areces, 2010. ISBN 978-84-8004-942-9. 
  3. VV. AA.. Museos del Mundo, Museo del Louvre, París, pàg. 243. Planeta de Agostini, 2005. ISBN 84-674-1998-9. 
  4. Zuffi, Stefano. Tiziano, pàg. 38. Sociedad Editorial Electa España, 1996. ISBN 84-8156-108-8. 
  5. Zuffi, Stefano. Tiziano, pàg. 74. Sociedad Editorial Electa España, 1997. ISBN 84-8156-178-9. 
  6. «museodelprado.es». [Consulta: 27 maig 2013].