La dama vestida d'ermini (El Greco)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaLa dama vestida d'ermini

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
Creadoratribuït Alonso Sánchez Coello Modifica el valor a Wikidata
Creació1577
1580
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida62 (alçària) × 50 (amplada) cm
Propietat deWilliam Stirling-Maxwell Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·leccióGaleria d'Art i Museu Kelvingrove (ciutat de Glasgow)
Pollok House (ciutat de Glasgow) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariPC.18 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

La dama vestida d'ermini o, millor expressat, el Retrat d'una dama abillada amb ermini és una obra tradicionalment atribuïda a El Greco, però l'autoria de la qual és discutible. Algunes investigacions, com per exemple les de Carmen Bernis Madrazo o les de María Kusche l'atribueixen a la pintora Sofonisba Anguissola. L'any 1901 Aureliano de Beruete va atribuir aquesta obra al Tintoretto, atribució en la qual discrepa Manuel B. Cossío, qui remarca la circumspecció i la introspecció d'aquesta dama, que contrasta amb l'exuberància dels extravertits retrats femenins del Tintoretto.[1]

Tanmateix, altres crítics tan exigents com Harold Wethey, no tenen dubtes en la seva atribució al mestre cretenc. Aquest autor dona a aquest retrat el número 148 en el seu catàleg raonat d'obres d'El Greco.[2]

Temàtica de l'obra[modifica]

A l'anell vermell sembla haver-hi pintada en color blanc la lletra grega gamma, la qual cosa insinuaria que el personatge retratat fos Jerónima (o Gerónima) de las Cuevas, amant, possible esposa d'El Greco, i mare del seu únic fill, Jorge Manuel Theotocópuli. En realitat, aquesta suposada lletra sembla un simple reflex, i El Greco no va utilitzar mai aquest recurs en les seves obres conegudes. Elías Tormo va suggerir que el personatge retratat era la princesa Caterina Micaela, però l'aspecte del personatge no sembla el d'una Infanta d'Espanya, ni tampoc el d'una dama de la familia reial.[2] [3]

La peça de tela que porta la dama al cap, cal considerar-la una caputxa més que una lligadura, en tant li cobreix no solament part del cap sinó també el mentó i el coll.

Anàlisi de l'obra[modifica]

No està signat; Oli sobre llenç; 62 x 50 cm.; 1580 circa; Pollok House; Glasgow

Gregorio Marañón opina aquesta dona (fos o no la seva amant o la seva esposa) va impressionar tant a El Greco que gairebé tots els rostres femenins que va pintar posteriorment tenen una propera o una llunyana semblança amb aquest retrat, com si l'hagués repetit de memòria una i una altra vegada.[4]

La peça d'ermini i el puny estan realitzats amb una tècnica fresca i il·lusionista, realment magistral. A la part superior del seu pentinat, consistent en tres files de petits rínxols, sobresurt un petit llaç vermell. El rostre, d'un suau modelatge, té un lleu to rosat. Els llavis són de color rosa natural, els ulls molt negres i les celles obscures. El vestit negre només és visible a les mànigues i al costat esquerre, darrere el coll. En netejar el quadre l'any 1952 va aparèixer una motllura, que segurament va ser suprimida pel mateix artista, perquè està mancada de sentit.[2]

Procedència[modifica]

  • Serafín García de la Huerta, Madrid.
  • Galeria Española del Louvre, París; (1838, nº.259)
  • Louis Philippe (venda a Londres, l'any 1853, nº.32, com a "filla de l'artista")
  • adquirit per Sir John Stirling-Maxwell.

Còpies[modifica]

  • No es coneix cap còpia ni cap variant antiga d'aquest magnífic retrat.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Marañón, Gregorio; El Greco y Toledo ; RBA Historia; Barcelona-2014; ISBN 978 84 9056 112 6
  • Cossío, Manuel Bartolomé; El Greco de Cossío ; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; ISBN 978 15 398 3269-0
  • Frati Tiziana; La obra pictórica completa de El Greco; Edic. Noguer Rizzoli; Milán-Barcelona-1970
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84 343 0031 1

Referències[modifica]

  1. Cossío, Manuel Bartolomé. Obra citada, p. 252. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Wethey, Harold E. Obra citada, p. 106-107. 
  3. Gudiol, José. Obra citada, p. 92. 
  4. Marañón, Gregorio. Obra citada, p. 66.