La torre de cubos
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
| Fitxa | |
|---|---|
| Autor | Laura Devetach |
| Llengua | Castellà |
| Il·lustrador | Víctor Viano |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Literatura intantil |
L'any 1979, el llibre de contes La torre de cubos de l'escriptora argentina Laura Devetach fou prohibit per la dictadura militar autoanomenada Procés de Reorganització Nacional (PRN). Algunes de les raons per justificar la censura del llibre foren el seu excés d'imaginació, la manca d'objectius transcendents i la crítica a la propietat privada, el principi d'autoritat i la crítica a l'organització del treball.[1] Primerament, el decret s'emeté a Santa Fe, província natal de l'autora, fent-se extensiva posteriorment a nivell nacional. El 2017, quasi quatre dècades més tard, en un gest simbòlic de reparació i homenatge, el govern de Santa Fe deixà sense efecte oficialment la prohibició de la dictadura.[2]
El llibre (1966)[modifica]
El seguit de contes que conformen el llibre La torre de cubos prengueren forma entre el 1962 (arrel d'un concurs literari amb el primer premi pel conte La planta de Bartolo) i el 1964. Però, el llibre complet es publicaria el 1966 amb les icòniques il·lustracions de Víctor Viano[3] per Eudecor, l'Editorial Universitaria de Córdoba (Argentina). Durant la dècada següent, no cesà de rebre les millors crítiques i distincions en diferents certàmens literaris.[4]
Amb la censura del 1976 el llibre fou censurat perquè es considerava que tenia «graves falencias" como Distorsas [sic] y giros de mal gusto, simbología confusa, cuestionamientos ideológicos-sociales, objetivos no adecuados al hecho estético, ilimitada fantasía, carencia de estímulos espirituales y trascendentes». El llibre es tornà a reeditar el 1984, després de la reinstauració de la democràcia i l'autora volgué incloure un agraïment: "A totes les mestres i a tots els mestres que feren córrer aquests contes quan no es podia, moltes gràcies!".[5]
El conte[modifica]
El conte que dona nom al llibre, és la història de com la Irene, havent construït una torre amb cubs de colors, per la finestra de la torre traspassa a un món paral·lel amb verds prats, maleducades cabretes i follets defensors del bé, d'on torna amb anhels de felicitat i projectes de bondat compartida.
Els contes[modifica]
La torre de cubos conté els següents contes, segons la primer edició de 1966:
- "Carta a los chicos"
- "La torre de cubos"
- "La planta de Bartolo"
- "El deshollinador qe no tenia Trabajo"
- "Nochero"
- "Mauricio y su silbido"
- "Monigote de carbón"
- "El pueblo dibujado"
- "Bumble y los marinos de papel"
Les edicions[modifica]
Les diferents edicions de La torre de cubos registrades al web d'Imaginaria:[6]
- Córdoba, Editorial Eudecor, 1966. Il·lustracions de Víctor Viano.
- Buenos Aires, Editorial Luis Fariña, 1969.
- Buenos Aires, Librería Huemul, 1973.
- Bratislava, Editorial Mladé Letá, 1984; Traduït al txec: il·lustracions de Kamila Stanclová.
- Buenos Aires, Ediciones Colihue, 1985, Colección Libros del Malabarista.
Referències[modifica]
- ↑ Cabal, Graciela «Los libros infantiles prohibidos por la dictadura militar en Argentina». Imaginaria, 04-04-2001.
- ↑ Micheletto, Karina «Reparación simbólica de una injusticia». Diario Página 12, 26-03-2017.
- ↑ «Literatura infantil e ilustraciones, en el CAC Chateau». Noticias, Gobierno de Córdoba, 17-08-2019.
- ↑ Sotelo, Roberto «Una torre de cubos para amar en libertad». Imaginaria, 15-03-2006.
- ↑ Argento, Analia «Un emblemático libro prohibido por la dictadura, nuevo nombre de un jardín de infantes». infobae, 07-10-2017.
- ↑ Roldán, Laura «Autores: Laura Devetach». Imaginaria, 04-08-2004.