La vídua jove
(fr) La jeune veuve  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Jean de La Fontaine |
| Llengua | francès |
| Publicació | 1668 |
| Gènere | faula |
La vídua jove és el títol d'una faula de Jean de La Fontaine.[1] La faula pretén criticar la inconsistència de la dona, un tòpic literari present a nombroses obres. La història de la vídua falsament desconsolada, que no espera gens per tornar-se a casar, apareix als escrits de Laurentius Abstemius.[2]
Argument[modifica]
Una dona jove està plorant al llit on està morint-se el seu marit. El pare s'apropa per intentar consolar-la i li diu que té un candidat que voldrà casar-se amb ella per consolar-la i mantenir-la. Ella s'indigna i afirma que mai no s'unirà a un altre home. Poc després, el marit expira i ella s'asseca els ulls i pregunta al pare on és el seu nou espòs.
Variants[modifica]
N'existeix una variant una mica més melodràmatica, La vídua jove de Josep Puig i Pujades (1883-1949).[3]
Referències[modifica]
- ↑ de la Fontaine, Jean. «La Jeune Veuve [text original en francès]» (en francès). Le Monde. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ Artemius, Laurentius. «De mulier virum morientem flente et patre eam consolante [Sobre l'esposa d'un home morint que plora, consolada per son pare]» (en llatí). [Consulta: 16 novembre 2015].
- ↑ Puig i Pujades, Josep «Contes de casa i de fora: La víuda jove». Revista del Centre de Lectura de Reus, 1924, pàg. 152-154.