Laura Annie Willson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaura Annie Willson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1877 Modifica el valor a Wikidata
Halifax (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Walton-on-Thames (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
President of the Women's Engineering Society (en) Tradueix
1926 – 1928
← Katharine, Lady Parsons (en) TradueixMargaret, Lady Moir (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósuffragette, house builders (en) Tradueix, sindicalista, enginyera, constructora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Laura Annie Willson (Halifax, 15 d'agost del 1877 - Walton-on-Thames, 17 d'abril del 1942), de cognom de soltera Buckley, fou una enginyera feminista, membre de la Unió Social i Política de les Dones i sufragista britànica. L'empresonaren dues vegades per la seua lluita política. Cofundà la Societat d'Enginyeria de Dones i fou la primera membre de la Federació de Constructors d'Habitatges.

Biografia[modifica]

Laura nasqué el 15 d'agost del 1877 a Halifax, Yorkshire, filla de Charles Buckley, obrer tintorer, i Augusta, de soltera Leaver.[1] Va començar a treballar als deu anys "mitja jornada" en una fàbrica tèxtil local. Els xiquets obrers treballaven la meitat del dia i passaven la resta del temps a l'escola, que sovint es construïa dins del recinte de la fàbrica.[2][3] Quan es casà amb George Henry Willson el1 899, era teixidora. El seu espòs era fabricant de màquines d'eina que va establir una obra d'enginyeria a Halifax, que ella ajudaria a executar. Els Willson tingueren dos fills.[4]

Fent campanya per al sufragi[modifica]

S'implicà en el moviment sindical, i fou secretària de la branca de la Women's Labor League a Halifax al 1907.[5][6] També fou secretària de la Unió Social i Política de les Dones, creada al gener del 1906.[7]

El 1907, participà en una vaga de teixidors a Hebden Bridge, i l'arrestaren per "incitar persones a infringir l'ordre públic". En comparéixer davant el tribunal, va desafiar la legitimitat de la constitució exclusivament masculina del tribunal, i exigí ser jutjada per dones o que li proporcionassen una advocada. Fou declarada culpable i condemnada a catorze dies de presó. Quan l'alliberaren, segons els informes, Willson va dir que havia estat a la presó com una rebel, però que en sortia com un terror habitual.[8] Setmanes després, fou una de les 75 dones arrestades després d'un míting sufragista a Caxton Hall. La sentenciaren a catorze dies a la presó de Holloway.[9]

Al gener del 1909, Richard Haldane, secretari de Guerra, va parlar al Victòria Hall d'Halifax i els organitzadors van fer tots els possibles per a mantenir allunyades les activistes pel sufragi. Willson, però, aconseguí un seient prop de l'escenari i juntament amb altres sis suffragettes, l'interromperen tota la nit abans de ser expulsades. El seu espòs donà suport a l'activisme en la campanya de sufragi.(4)

Primera Guerra Mundial

Va ser codirectora de la fàbrica Smith Barker & Willson amb el seu espòs, que durant la Primera Guerra Mundial produïa munició. Les obreres, que hi eren majoria, eren supervisades per Laura Annie. En adonar-se que alguns obrers es quedaven sense menjar perquè els seus fills poguessen menjar, obrí un menjador de treball. Aquesta idea la seguiren les fàbriques de tot el Regne Unit.(1)

Laura Anne Willson, c.1925

Carrera d'enginyeria[modifica]

Publicitat per a les cases de Laura Annie Willson a Jumples

El 1919, cofundà la Societat d'Enginyeria de Dones (WES) amb Rachel Parsons, Margaret, Lady Moir, Lady Katharine Parsons, Eleanor Shelley-Rolls, Margaret Rowbotham i Janetta Mary Ornsby.[10][11] L'objectiu n'era protegir els llocs que les dones havien ocupat en la indústria durant la Primera Guerra Mundial i promoure la igualtat d'oportunitats per a les dones en l'enginyeria. Fou presidenta de WES del 1926 al 1928.[12]

Construcció de cases[modifica]

Fou la primera dona membre de la Federació de Constructors de Casas, i edificà 72 cases per a treballadors a Halifax els 1925–26.[13] Cofundà l'Associació Elèctrica per a Dones el 1924, al costat de Caroline Haslett; aquest interés es reflectia en les seues urbanitzacions, amb electrodomèstics de gas i electricitat. El 1927, després de mudar-se a Surrey des de Halifax amb el seu espòs, Laura continuà com a constructora comprant terrenys d'Englefield Green.[14]

Els seus arxius es troben al Surrey History Center.[15]

Premis i reconeixements[modifica]

El 1917, el mateix any en què es van instituir els premis de l'Orde de l'Imperi Britànic, va rebre un MBE per la seua contribució al Treball de dones en municions.(6)

Referències[modifica]

  1. «Willson [née Buckley, Laura Annie (1877–1942), suffragette, engineer, and businesswoman]» (en anglés). Oxford Dictionary of National Biography. DOI: 10.1093/odnb/9780198614128.001.0001/odnb-9780198614128-e-107536. [Consulta: 27 abril 2021].
  2. «Biographies | Historic England» (en anglés). historicengland.org.uk. [Consulta: 27 abril 2021].
  3. Hobbs, Sandy. Child labor : a world history companion. Santa Barbara, Calif. : ABC-CLIO, 1999. ISBN 978-0-87436-956-4. 
  4. Broadbent. «Laura Annie Willson (1877-1942)» (en anglés). Women Who Meant Business, 25-03-2021. [Consulta: 17 abril 2021].
  5. Liddington, Jill. Rebel Girls: How votes for women changed Edwardian lives (en anglés). Little, Brown Book Group, 2015-09-03. ISBN 9780349007816. 
  6. Law, Cheryl. Women, A Modern Political Dictionary (en anglés). I.B.Tauris, 2000, p. 159. ISBN 9781860645020. 
  7. Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement in Britain and Ireland: A Regional Survey (en anglés). Taylor & Francis, 2006. ISBN 978-0-415-38332-5. 
  8. «Laura Annie Willson MBE: suffragette and house-builder» (en anglés). Unbound. Arxivat de l'original el 2023-03-08. [Consulta: 27 abril 2021].
  9. Roll of Honour of Suffragette Prisoners 1905-1914 (en anglés), c.1960. 
  10. Law, Cheryl. Suffrage and power : the women's movement, 1918-1928. I.B. Tauris, 1997. ISBN 1-86064-201-2. OCLC 38291540. 
  11. Heald, Henrietta. Magnificent women and their revolutionary machines, 2019. ISBN 978-1-78352-660-4. OCLC 1080083743. 
  12. «Presidents Past & Present | Women's Engineering Society». www.wes.org.uk. Arxivat de l'original el 23 de setembre de 2017. [Consulta: 27 abril 2021].
  13. «"Architects, Builders and Garden Cities | Historic England».
  14. «"News - Exploring Surrey's Past"».
  15. «"MRS LAURA ANNIE WILLSON (d.1942), BUILDER AND PROPERTY DEVELOPER: RECORDS"». Arxivat de l'original el 28 de novembre de 2021. [Consulta: 27 abril 2021].