Le ultime lune

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'arts escèniquesLe ultime lune
AutorFurio Bordon
Idiomaitalià
Estrena
Estrena1992
Modifica les dades a Wikidata

Le ultime lune (en italià les últimes llunes) és una obra de teatre del dramaturg italià Furio Bordon el 1992 on tracta de la vellesa amb ironia àcida i sense paternalismes. Com a curiositat, fou l'última obra de teatre representada per l'actor italià Marcello Mastroianni abans de morir.[1][2] El 1994 fou seleccionada com el millor text i el millor actor de l'any a Itàlia.

Argument[modifica]

Un ancià professor de literatura és internat pel seu únic fill en una residència de la tercera edat. Allí manté converses amb la seva esposa morta i es deixarà morir poc a poc a punta de lucidesa i sornegueria, en la que fa una reflexió sobre el final de la vida, al que s'arriba amb rancúnia.[3]

Versió en castellà[modifica]

El setembre de 1998 fou estrenada en castellà com Las últimas lunas al Teatro Lara de Madrid, adaptada pel guionista Rafael Azcona sota la direcció de José Luis García Sánchez i interpretada pels actors Juan Luis Galiardo, Carme Elias i Luis Perezagua. Després de 400 representacions, fou representada al Teatre Principal de Barcelona el setembre de 2000.[4] El 2017 fou representada a Argentina per Federico Luppi, qui també va morir quan era de gira amb l'obra.[5]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]