Leica M1
  | |
| Marca | Leica |
|---|---|
| Tipus | Càmera telemètrica i càmera de format 135 |
| Objectiu de càmera | |
| Muntura d'objectiu | Muntura Leica M |
| Enfocament | |
| Visor | Cobertura del 100% i un augment de 0,72 × |
| Exposició, Obturador, Enregistrament | |
| Temps d'exposició | 1 (mínim) 1/1000 (màxim) |
| Pel·lícula fotogràfica | 35 mm |
| Característica | |
| Mida | 33,5 ( ) × 138 ( ) × 77 ( ) mm |
| Pes | 545 g |
| Cronologia | |
| Data de comercialització | 1959 |
| Data de fi de disponibilitat | 1964 |
| Lloc de producció | Alemanya |
Sèrie Sistema Leica M ← Leica M2 Leica M4 → | |
| Col·lecció | Museo Nicolis (en)  |
La Leica M1 és una càmera de 35 mm comercialitzada per Leica del 1959 al 1964. La M1 té un visor amb el paral·laxi corregit, amb "frames" per 35 i 50mm permanentment exposats. En total es van fabricar 9650 exemplars.[1][2]
La M1, la qual va seguir el model M3 i més tard el M2, era el cos de càmera més barat i senzill de Leica, un model simplificat de la M2 sense telèmetre. Va ser pensada per ser utilitzada per a treballs tècnics juntament amb el Visoflex, un mirall reflex acoblat que transforma una Leica M en una càmera reflex d'una sola lent.[3]
Es van fer diversos models similars simultàniament amb posteriors Leica de la sèrie M:[4]
Característiques[modifica]
Les seves característiques més destacades són:[1]
- Utilitza pel·lícula de 135 amb fotografies de 24x36m (35mm)
- Temps d'exposició d'1 a 1/1000s i Bulb
- Velocitat de sincronització de flash electrònic o convencional a 1/50s, amb contacte de sincronització de cable "X" i "M"
- Sabata per muntar flaix i/o visors intercanviables
- No consta de temporitzador automàtic
- Rebobinat de pel·lícula mitjançant un capçal cilíndric[5]
- Comptador de fotogrames automàtic amb configuració manual del primer fotograma[5]
- El cos de la càmera és metàl·lic, amb una coberta inferior extraïble i un panell d'obertura a la part posterior
Variants[modifica]
M1 Bundeseigentum[modifica]
"Bundeseigentum" en alemany significa "propietat governamental", però generalment, aquest terme s'utilitza a les càmeres i òptiques de Leica per fer referència a les que es van subministrar a l'exèrcit alemany.[6]
Els productes de Bundeseigentum Leica/Leitz poden tenir acabats normals amb un gravat especial, però hi va haver casos en què aquests cossos/lents es van subministrar en colors molt distintius, com ara el color verd militar/oliva, i fabricats amb vulcanita així com en conjunts d'objectius per a l'exèrcit.[7]
Aquestes, solen tenir "frames" de 50 i 135 mm, aquestes últimes per adaptar-se al teleobjectiu Leica Hektor-M 135/4.5, el qual també té una edició per l'exèrcit amb el barril revestit de cuir verd oliva per combinar amb la càmera.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Leica M1» (en anglès). Lens DB.
- ↑ «M1» (en anglès). Wiki Leica camera forum.
- ↑ Leica. University of Arkansas Press, p. 74–74. ISBN 9781610756327.
- ↑ «Leica M» (en anglès). Lens DB.
- ↑ 5,0 5,1 «Leica M1 M2 instructions in brief» (en anglès). Manial zz.
- ↑ «LEICA M6 Bundeseigentum, 1985» (en anglès). MIR.
- ↑ «Leica announces three limited-edition Summicron M lenses» (en anglès). Dpreview.
- ↑ Schneider, Jason. «The Leica M1: The Forgotten M?» (en anglès). Leica society international.