Leiria és l'antiga Collippo ó Callippo dels colimbris. Sertori envià a aquesta els habitants de Liria que acabava de conquistar. Els sueus se n'apoderaren l'any 414 i Leovigild la incorporà el 585 al regne visigot. El 715 caigué en mans musulmanes, encara que Fruela I la recuperà el 753, el califa de CòrdovaMahomet tornà a conquerir-la el 850.
Retrat de Joan III de Portugal que li concedí el títol de ciutat a Leiria
El 1134Alfonso Enriques la lliurà del jou àrab menant construir el seu castell amb baluards i muralles. El 1140, mentre Alfons I es trobava en guerra amb Alfons VII de Lleó i sent alcalde major del castell en Payo Guterres, el califa de Còrdova la prengué passant a ganivet els seus defensors i incendiant el monestir de Santa Maria da Pena.
Poc temps després fou rescatada després d'un setge sagnant, i Sanç I el 1195 li concedí grans privilegis per a facilitar la seva repoblació. El 1142 era força populosa, pel qual se li atorgà el títol de vila, residint-hi després els sobirans durant curtes estades. Joan III l'elevà a la categoria de ciutat amb bisbat el 1545. La seu episcopal fou suprimida el 1882.(¹)