Lengnau (Argòvia)
| |||||
| Tipus | municipi de Suïssa  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat federat | Suïssa | ||||
| Cantó | Argòvia | ||||
| Districtes | districte de Zurzach | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.743 (2017) (216,5 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | alemany | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 12,67 km² | ||||
| Altitud | 415 m-410 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 5426 | ||||
| Prefix telefònic | 056 | ||||
| Codi BFS | 4312 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc ISOS | |||||
| Identificador | ISOS 0170 | ||||
| Lloc web | lengnau-ag.ch | ||||
Lengnau és un municipi situat al nord de Suïssa i pertanyent al districte de Zurzach, cantó d'Argòvia.[1]
El poble és conegut per a ser un dels dos únics pobles on podien residir els jueus a Suïssa entre 1633 i 1874, i per això la sinagoga local es troba catalogada com a part del patrimoni nacional suís (la primera sinagoga de Lengnau fou construïda vora el 1750, i la segona cap al 1847).[2]
En no tenir dret a la propietat de terres o bestiar, els jueus es guanyaven la vida comerciant. La resta de la població tenia una economia basada en l'agricultura, afegint a partir del s. XIX també la ramaderia.
Tot i l'enclavament un poc remot de Lengnau (distant en 8 km de Baden), el poble està servit per autobús local des de 1921. El 1953 es construí la carretera principal fins a Baden, i el 1968 s'obrí un polígon industrial on s'han arribat a instal·lar unes 80 empreses.
Història judaica
[modifica]
D'acord amb el tractat de Tagsatzung (1678), els jueus foren adscrits a les comunes de la vall de Surb. Després de 1776, només se'ls hi permeté la residència als pobles de Endingen i Lengnau. Aquesta immigració canvià lentament i progressiva la composició local dels dos pobles. Així la comunitat d'Endingen mai construí cap església i edificà una sinagoga. Els cristians locals anaven a les esglésies veïnes. Sovint les famílies cristianes i jueves compartien un mateix sostre i -exceptuant la guerra de la pruna- mai hi hagué problemes d'integració. La comunitat judaica supervisava un sistema escolar propi i independent.
Els oficis permesos a la població jueva es restringien bàsicament als relacionats amb el comerç. Les cases tenien dues entrades: una per als jueus i l'altre per als cristians. A partir del 1876 es lleven totes les restriccions imposades a la població jueva. El 1920 la majoria de jueus ja havien abandonat la comuna.
Referències
[modifica]- ↑ «Lengnau» (en alemany estàndard suís). [Consulta: 12 abril 2025].
- ↑ Battegay, Caspar; Lubrich, Naomi. Jewish Switzerland: 50 objects tell their stories (en anglès). Christoph Merian Verlag, 2018. ISBN 978-3-85616-847-6.
