Les sabatilles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióLes sabatilles
OlegVideman cherevichki1.JPG
Títol original Черевички
Forma musical òpera
Compositor Piotr Ilitx Txaikovski
Llibretista Iàkov Polonski
Llengua original rus
Font literària La Nit de Nadal (Nikolai Gógol)
Publicació segle XIX
Actes Quatre
Durada 3 hores
Personatges
  • Vakula, un ferrer (tenor) - Dmitri Usátov
  • Soloja, mare de Vakula, una bruixa (mezzosoprano) - A. V. Svyatlóvskaya
  • Chub, un cosac d'avançada edat (baix) - I. V. Matchinsky
  • Oksana, filla de Chub (soprano) - Maria Kliméntova-Múromtseva
  • Un diable de l'infern, un personatge fantàstic malvat (baix) - Bogomir Korsov
  • Mestre d'escola (tenor) - Aleksandr Dodonov
  • Pa Golová, amic de Chub (baix) V. S. Streletsky
  • Panás, amic de Chub (tenor) P. N. Grigóryev
  • La seva Altesa (baix) - Pável Jojlov
  • Mestre de cerimònies (baix) - R. V. Vasílyevsky
  • Ajudant (tenor)
  • Vell cosac (baix)
  • Follet de fusta (baix)
  • cor de papers muts, nois, noies, ancians, tocadors de gusli, rusalki, esperits de la fusta, ressò, esperits, dames de la cort i cavallers, zaporoges
Estrena
Data 31 de gener de 1887
Escenari Teatre Bolxoi de Moscou,
Director Piotr Ilitx Txaikovski
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 17 de desembre de 1929[1]
Modifica les dades a Wikidata

Les sabatilles (títol original en rus: Черевички, Txerevitxki) és una òpera fantàstico-còmica en quatre actes (8 escenes) amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret en rus de Yákov Polonski, basat en el relat de Nikolai Gógol La Nit de Nadal, inclòs en les Vetllades a la granja de Dikanka. L'òpera és la versió revisada de la primerenca òpera de Txaikovski, Vakula el ferrer; amb el llibret revisat per Txaikovski i Nikolai Txàiev. Es va estrenar al Teatre Bolxoi de Moscou el 31 de gener de 1887.

L'única òpera còmica de Txaikovski[2] pren l'argument d'un conte de Gógol que conté una barreja de realitat i fantasia, i ofereix una imatge pintoresca i característica de la vida d'Ucraïna i de la cort imperial d'aquella època. Un dels personatges importants de l'acció és el mateix diable, que es troba en relacions amb Solókha, una vilatana ucraïnesa i semibruixa, el fill de la qual, el ferrer Vakula, és el protagonista de l'acció. Un seguit de fets extraordinaris tenen lloc per la conducta de la capritxosa Oksana en els seus amors amb Vakula.[1]

Origen i context[modifica]

Les sabatilles és una revisió de Vakula el ferrer, que Txaikovski va compondre precipitadament el 1874 per a un concurs organitzat en honor de la germana recentment morta de Nicolau I, la gran duquessa Helena Pávlovna, una important benefactora de les arts. Per llavors, amb uns trenta anys, Txaikovski ja havia completat tres òperes –la tercera, L'Opričnik, ja havia tingut un èxit prou important com per merèixer algunes crítiques mordaces dels seus enemics– i aviat completaria la seva obra sobre El llac dels cignes. Seguint les seves pròpies costums, aboca una quantitat enorme de si mateix en Vakula, ja que estava convençut que seria la seva millor òpera fins a la data i un avanç significatiu en la seva reputació.[2] «Tots els meus pensaments estan ara decidits al meu fill estimat Vakula el ferrer», va escriure en una carta al seu germà Anatoli el 1875. «No t'imagines com me l'estimo! Em sembla que positivament acabaré boig si no aconsegueixo l'èxit amb ella».[2]

El llibret es basa en el relat de Nikolai Gógol La Nit de Nadal, inclòs en les Vetllades a la granja de Dikanka. També Rimski-Kórsakov compondria una òpera sobre aquest mateix text, Nit de Nadal encara que en aquesta ocasió el llibret el va escriure ell mateix.

Segons totes les cròniques, la primera actuació de Vakula el ferrer a Sant Petersburg el 24 novembre 1876 va ser un èxit, i Txaikovski, efectivament, va guanyar el primer premi de 1.500 rubles. Però tot i l'entusiasme inicial de l'audiència aviat es va refredar cap a la perplexitat de que el gran lirisme del compositor fos conduït cap a la sàtira absurda i delicada de Gógol. Finalment hi va haver consens en la crítica en determinar que la música –que sens dubte era bella– era efectivament inadequada per al seu propòsit dramàtic. Txaikovski es va estar d'acord, i va decidir retirar l'obra.[2]

Però Txaikovski no es va oblidar de la seva estimada Vakula, i la seva convicció que, tant musicalment com dramàticament, l'òpera podria convertir-se en una de les seves obres més importants es va mantenir constant durant es següents deu anys. En la dècada transcorreguda, la seva confiança en el drama musical es va veure impulsat significativament pels principals èxits com Eugeni Oneguin, Mazeppa i La donzella d'Orleans. I va tornar a Vakula el 1885, moment en què Txaikovski es va dedicar a la revisió de la partitura d'una forma més intensa que mai més va fer un treball nou.[2] L'òpera es va compondre entre el febrer i l'abril de 1885 a Maidanovo, residència de Txaikovski prop de Klin. Tant Vakula el ferrer com Cherevichki van ser musicats a partir d'un llibret de Polonski, que en origen estava pensat per a Aleksandr Serov, però que havia romàs sense usar-se a causa de la seva mort. Addicions i revisions d'aquesta segona versió es van fer pel compositor i Nikolái Cháyev.

El principal material temàtic de la segona versió de l'òpera és el mateix que a Vakula el ferrer. Les alteracions van ser causades per un desig d'ajudar a l'òpera «fora del riu de l'oblit» (carta de Txaikovski del 4 de març de 1885). Va treure més de 500 compassos per simplificar alguns elements de la textura musical i augmentar la quantitat de nombres vocals consecutius per posar Vakula més en línia amb les tradicions de l'opereta. Per articular el canvi, va canviar el títol a Cherevichki –posant l'accent en el calçat d'or de la tsarina en comptes del seriós jove heroi.[2]

L'esfera lírica de l'òpera es va veure aprofundida per la introducció d'una nova ària per Vakula: Slýshit li dévitsa serdtse tvoyó... (Qui sap, noia meva, si el teu cor pot sentir el meu dolor...). Però l'afegit de la cançó del Mestre d'escola i els versos de La seva Altesa enriqueixen la part de gènere de l'òpera. Txaikovski també va canviar el repartiment de les escenes corals, com en el núm. 13 (Kolyadka).

Argument[modifica]

Acte I[modifica]

A Dikanka, llogaret d'Ucraïna, durant la Nit de Nadal. En el primer quadre apareix un dels carrers del lloc, on els mossos es lliuren als cants i jocs tradicionals en aquesta nit. El diable, que, segons queda dit, sent una gran passió per Soloktia, en canvi detesta al seu fill, per haver-se burlat d'ell en una caricatura, i vol venjar-se, preparant-li una trampa. Quan el mosso es disposa, –com de costum–, a dirigir-se a casa de la seva nòvia per passar la vetllada en absència del seu pare, el diable fa desencadenar una gran tempesta, mentre es porta pels aires a la seva estimada Solokha. Això motiva, d'una altra banda, que el vell Chub, pare de Oksana, s'extraviï pel carrer a causa de la foscor i de l'estat d'embriaguesa en què es troba.

Canvia la decoració i apareix l'interior de la casa d'Oksana. La bonica i capritxosa noia, estima en secret a Vakula, però es diverteix amb ell fent-lo víctima de les seves burles i capricis. Així esdevé quan, aplacada ja la tempesta, compareix el pretendent entusiasmat, mentre ella es complau en fer-lo sortir de polleguera. En aquesta situació es troba l'ancià pare que per fi troba la seva casa; però aquell no el reconeix per l'estat d'excitació en què es troba, i el treu de la casa amb violència. Oksana el reprèn per això, però ell, per castigar la seva fredor d'abans, l'abandona també, deixant-la aquest cop desesperada davant la por de perdre l'afecte del seu nuvi.

Acte II[modifica]

A casa de la bruixa, aquesta i el diable tornen de la seva excursió nocturna, entrant per la xemeneia, i mentre es lliuren al plaer de la dansa, arriba Golova, un altre vell vilatà, també enamorat d'aquella. El diable, atemorit per la sorpresa, s'amaga en un dels diversos sacs que hi ha a l'estada. Mentre el vell entaula el seu amorós col·loqui, se sent un soroll, i no trobant cap més sortida Golova s'amaga en un altre sac. El nouvingut és el sagristà de l'església, que també festeja Solokha. Una nova escena d'amor i una nova interrupció per un altre soroll exterior, que obliga el sagristà a ficar-se en el tercer sac. El quart pretendent és el mateix pare d'Oksana, i quan li toca el torn d'amagar-se, per arribar el singlot de Solokha i no havent-hi ja més sacs buits, es veu obligat a amagar-se al mateix sac del sagristà. Segueix una escena altament còmica, el quintet dels sacs, amb Vakula que acaba carregant amb tots. Distret i preocupat per la indiferència d'Oksana, carrega amb el del diable sobre l'esquena, i també s'emporta els restants tot arrossegant-los.

Al carrer del poble, on continua la interrompuda Nit de Nadal, compareix Vakula, arrossegant els sacs entre la sorpresa dels seus companys, que van de gresca. Arriba també Oksana, en persecució del seu nuvi, per fer-lo, una vegada més, víctima de les seves coqueteries. Vakula, per acabar d'una vegada amb la indiferència de la noia, es brinda a aconseguir la prova d'amor que a ella se li acudeixi, per difícil que sigui. Oksana li manifesta que només es casaria amb ell si fos capaç de portar-li uns tapins iguals als que calça la tsarina. El nuvi es pensa que amb això només tracta de riure's d'ell, i fuig desesperat abandonant els tres sacs, dels quals en surten els presoners, enmig de la general sorpresa i consegüent gatzara.

Acte III[modifica]

En ple camp, en un paisatge d'hivern, arriba Vakula, errant a la ventura, portant el més petit dels sacs, i d'ell sorgeix ara el diable, qui li ofereix la manera de poder realitzar l'inaudit caprici de la seva adorada. Tanquen tracte, i tot seguit es traslladen a Petrograd per penetrar en el palau imperial.

A l'avantcambra del palau, arriba Vakula amb el diable disfressat. Aquest, valent-se de les seves astúcies, aconsegueix que tots dos siguin presentats al primer ministre i favorit de la tsarina. En un dels salons de la cort, mentre se celebra una fastuosa festa a la que assisteixen, convidats, el ferrer i el seu company. El príncep, seduït per la ingenuïtat del vilatà, accedeix a la seva petició, regalant-li un parell de sabattilles («cherevichki» en rus) de la tsarina, de manera que tots dos emprenen triomfants la tornada al seu llogaret.

Acte IV[modifica]

A la plaça de l'església del poble, mentre la gent surt de missa i la mare i la núvia de Vakula lamenten desesperades la seva absència, arriba aquest portant la prova d'amor que ha de conquistar-la per sempre. Ella accedeix, per fi, a casar-se amb el mosso, i els circumstants festegen als nuvis amb el consegüent alegria.[1]

Representacions[modifica]

L'estrena va tenir lloc el 31 de gener de 1887 [antiga datació: 19 de gener] al Teatre Bolxoi de Moscou dirigida per Txaikovski (qui es va estrenar també com a director) amb la direcció escènica de A. I. Bartsal i K. F. Valts. Al segle XX l'òpera es va representar molt rarament, reposada sobretot a Rússia i la URSS.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Próximo estreno de una ópera rusa «Cherevichki», de Chaikowsky» (en castellà). La Vanguardia, 04-12-1929. [Consulta: 20 desembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Zambello, Francesca. «Tsarina in my eyes» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 26 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]