Lex Aebutia de magistratibus extraordinariis
| Jurisdicció | antiga Roma  | ||
|---|---|---|---|
La Lex Aebutia de magistratibus extraordinariis és el nom d'una llei romana que prohibia al proposant d'una llei crear oficis o poders (curatio ac potestas) per exercir-los personalment, o per mitjà dels seus amics i parents, per tenir aquest poder o càrrec. També prohibia a un cònsol excloure al seu col·lega. Aquesta segona llei va ser coneguda amb el nom de Aebutia Licinia i suposadament va ser establerta, igual que la primera, cap a l'any 233 aC o en els següents anys, a proposta d'un Ebuci, tribú de la plebs, probablement un membre de la gens Ebúcia.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 47-48 [Consulta: 12 abril 2022].