Lleis de Clarke

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de lleiLleis de Clarke
Epònim Arthur C. Clarke
Modifica dades a Wikidata

L'escriptor britànic de ciència-ficció Arthur C. Clarke (1917-2008) va formular tres lleis relacionades amb l'avanç científic:

«
  • 1a. Quan un científic eminent però ancià afirma que alguna cosa és possible, és gairebé segur que té raó. Quan afirma que alguna cosa és impossible, molt probablement està equivocat.
  • 2a. L'única manera de descobrir els límits del possible és aventurar-se una mica més enllà, cap a l'impossible.
  • 3a. Tota tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia.
»

Orígens[modifica | modifica el codi]

Clarke va formular la primera d'aquestes lleis en l'assaig "Hazards of prophecy: the failure of imagination" («Perills de la profecia: la falta d'imaginació») que es troba en el llibre Profiles of the future (Perfils del futur, de 1962).

En una edició revisada d'aquest mateix llibre (de 1973), Clarke va desenvolupar la segona llei i va proposar la tercera, amb la idea d'arrodonir el nombre: «Si tres lleis van ser suficients para Newton, modestament decideixo parar aquí», va agregar.

D'aquestes lleis, la més àmpliament coneguda és la tercera.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Lleis de Clarke

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]