Llengua de bou (boraginàcia)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaLlengua de bou
Echium vulgare
Echium vulgare helgoland01.jpg
Una llengua de bou florida
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Família Boraginaceae
Tribu Lithospermeae
Gènere Echium
Espècie Echium vulgare
L.
Modifica dades a Wikidata

La llengua de bou,[1] (Echium vulgare) és una planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies.

Distribució i hàbitat[modifica]

Aquest planta és originària de l'àrea del Mediterrani i es troba al sud d'Europa i les zones temperades d'Àsia occidental i Àfrica del nord.[2]

La llengua de bou viu generalment a les zones de vegetació baixa, com a les brolles, erms i prats secs. També és molt comú a les vores de camins rurals.

Descripció[modifica]

Una papallona d'ullets xuclant les flors de la llengua de bou.
Bombus sylvarum queen - Echium vulgare - Keila.jpg

La llengua de bou creix de manera erecta i té la tija puntejada de negre. És una planta híspida, d'entre 25 cm i 1 m d'altura. Les fulles fan uns 35 mm a la base. Són linears i lanceolades, aspres i peludes.

Les flors són blaves i es troben al final de la tija; són flors tubuloses amb els estams molt sortits que atreuen molt els insectes.

Els fruits són poliaquenis que es divideixen en quatre aquenis que es dispersen amb el vent. Sovint s'enganxen als pels del bestiar o de la gent que passa, el que ajuda a llur disseminació.

Etimologia[modifica]

El nom genèric "Echium" que prové del grec Echis = escurçó, es basen en l'aparença de les llavors de l'Echium vulgare que recorden el cap de la serp verinosa.[3] Altres tradicions diuen que els origen dels noms vulgars rau en l'aparença de les seves inflorescències.[4]

Usos medicinals[modifica]

El folclore tradicional de moltes cultures afirma que la llengua de bou guareix o calma les picades dels escurçons. En els remeis casolans es consumien les fulles tendres com a verdura, barrejades amb altres herbes.[5]

Consumida en grans quantitats, aquesta planta pot resultar verinosa per el bestiar, però no és una planta massa perillosa per als humans.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]