Llengua panche
| Tipus | llengua  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Estat de Colima i Cundinamarca |
| Estat | Colòmbia |
| Classificació lingüística | |
| llengua llengua no classificada | |
El panche és una llengua indígena extinta parlada fins al segle xix sobre els rius Gualí, Mariquita, Guarinó, Coello, Villeta, Seco, Magdalena i Fusaguasuga, als departaments colombians de Tolima i Cundinamarca, antigament parlada pels panche o tolima.
Classificació[modifica]
Només es coneix una breu llista de vocabulari d'aquesta llengua de vuit paraules en total.[1] Aquesta evidència no permet classificar adequadament la llengua pel que es considera una llengua no classificada (i probablement inclassificable). La llista coneguda és:
- acaima 'persona important'
- xua 'espanyol (blanc)'
- pati Cascades Tequendama'
- panche 'Bagre (peix)'
- patalo 'Peix amb boca gran'
- colima 'Assassí cruel'
- xe 'home molt poderós'
- tolima 'neu'
Segons Simón, font d'aquest vocabulari, els panches parlaven la mateixa llengua dels pijaos.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Marshall Durbin & Haydée Seijas (1973): "A Note on Panche, Pijao, Pantagora (Palenque), Colima and Muzo", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 1 (Jan., 1973), pp. 47-51.
- Simón, Fray Pedro (1892). Noticias historiales de las conquistas de Tierra firme en las Indias occidentales. Bogotá.